Edició Osona i Ripollès
Tria la teva edició predeterminada
Edició Vallès Oriental

Sindicalista de classe

José Cachinero, exsecretari general de CCOO del Vallès Oriental

Dilluns al matí. Entrevista amb José Cachinero Triviño (Azuel, Còrdova, 1957), sindicalista jubilat. El proper dia 21 rebrà la Medalla al Treball President Macià que atorga la Generalitat. El guardó reconeix persones que al món del treball han destacat pels seus mèrits o pels serveis prestats en benefici dels interessos generals. Cachi, nom amb els qual és conegut pels seus companys de Comissions Obreres, es mostra satisfet per la medalla perquè és “un reconeixement a tota una vida de treball, la major part d’ella lligada al sindicat”. I hi ha un altre detall que vol destacar: “Es tracta d’un guardó que en el seu dia van atorgar també a Simón Rosado i Manolo Cruz, companys i amics amb els quals vaig coincidir al sindicat durant l’etapa que vaig treballar a Granollers.”

Jubilat de fa ben poc, diu que cobra “una pensió raonable”, però té clar que continuarà col·laborant amb el sindicat. Cachinero forma part del grup d’activistes forjats els primers anys de la transició democràtica que es retiren després de tota una vida dedicada al sindicalisme. “Des de ben jove, vaig sentir la necessitat d’ajudar a millorar les condicions dels treballadors”, diu. A 14 anys, abans de vincular-se a CCOO el 1977, va començar a fer de repartidor en un forn de pa de forma temporal fins que a 16 anys va trobar un lloc estable al sector del metall, a Industrias Gabarró. Llavors compaginava la feina amb els estudis de Batxillerat a l’institut Antoni Cumella.

El 1986 va arrencar la seva dedicació en exclusiva a CCOO del Vallès Oriental, amb seu a Granollers. Van ser els temps en què el sindicat tenia com a secretari general a la comarca el desaparegut Simón Rosado (Hervàs, 1957 – Barcelona, 2010). Cahinero el considera el seu gran referent sociopolític a CCOO i encara se li talla la veu quan el recorda: “Va ser molt gran com a sindicalista i com a persona. Rosado va convertir CCOO del Vallès Oriental en una organització potent. Per això es va implicar en el projecte d’unió que va acabar sent la Unió Intercomarcal del Vallès Oriental-Maresme.” La marxa de Rosado a Barcelona per dirigir la Federació del Metall i Mineria de CCOO de Catalunya va deixar més que petjada a Granollers i Cachinero n’és ben conscient.

Cachinero es va estrenar com a secretari general de la Unió Intercomarcal Vallès Oriental-Maresme i va propiciar un impuls nou al sindicat. A partir de 2010 va formar part de la Comissió Executiva de CCOO de Catalunya, on ha ocupat els càrrecs de secretari de Mediació, Responsabilitat Social i Inspecció; secretari d’Acció Sindical i Política Sectorial, i ha format part de diferents àmbits com, per exemple, el Consell de Relacions Laborals i el Patronat del Tribunal Laboral de Catalunya.

Cachinero està convençut que el sindicalisme està més viu que mai i que continua sent tan necessari com ho va ser durant els primers anys de la transició “malgrat la injusta criminalització de la qual som objecte molt sovint”. I es mostra agraït d’haver conegut el món sindical des de la base: “Això m’ha permès adonar-me de la importància que té el sindicalisme per avançar en els drets i les llibertats laborals i socials dels treballadors”, conclou.

Sorneguer de mena, encara riu en recordar moments històrics, com els viscuts la nit del cop d’Estat del 23-F de 1981. Atemorits pel que estava passant al Congrés de Madrid, ell i altres companys del sindicat van recollir les fitxes dels afiliats i altra documentació compromesa i la van amagar per por de l’arribada immediata de la Guàrdia Civil, que tenia la caserna a un centenar de metres de la seva seu del carrer Josep de Calassanç. Mentre que uns van ocultar documentació al riu Congost, que una riuada es va endur, Cachinero i Daniel Martín van fer-ho a un bosc de la Roca. Quaranta anys després encara no l’han trobada.

Si es tracta de revisitar el passat –va militar al PSUC i va ser regidor d’ICV a l’Ajuntament de la Roca, població on va viure uns quants anys–, Cachinero posa en relleu “les moltes batalles viscudes” al Vallès amb companys com Federico Argós, Antonio Morillas, Simón Rosado, Paco Agüera, Ovidi Huertas, José Morillas i Lalo Plata. Joan Coscubiela i Joan Carles Gallego, tots dos secretaris generals de CCOO de Catalunya, també han estat per a ell “bons referents”, confessa.

Casat amb Carme Núñez, el matrimoni té dues filles: Azahara, de 40 anys, i Alèxia, de 30, i una neta, Eire, de 10 mesos.

COMENTARIS

LA PREGUNTA

Creu que s’hauria de fer que no quedessin setmanes amb dies festius i laborales intercalats?

En aquesta enquesta han votat 2005 persones.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't