Experts asseguren que és impossible traslladar els murals sense fer-los malbé

Déu mostra el Paradís a Adam i Eva, de la sala capitular de Sixena / imatge: Mestre de la sala capitular de Sixena (MNAC) La sentència número 824/2025, de 27 de maig, dictada pel Tribunal Suprem espanyol, confirma la que va pronunciar l’Audiència Provincial d’Osca el 2 d’octubre de 2020 i, en conseqüència, obliga el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) a la devolució al monestir de Sixena de les pintures murals que l’arquitecte i historiador d’art Josep Gudiol va comprar l’any 1936 amb diners provinents de la Generalitat de Catalunya i va retirar de les parets del monestir, després d’un incendi provocat per la bogeria a l’inici de la Guerra Civil. Efectivament, aquesta disposició judicial és una victòria per a les autoritats aragoneses, però temo molt que si els murals en lloc de ser a Catalunya haguessin estat a Madrid, no els haurien reclamat, com no reclamen cap més del munt d’obres d’art aragoneses escampades per museus d’Espanya. Però això és una altra qüestió. Gudiol va salvar aquestes pintures d’una pèrdua segura. Estaven molt afectades pel fum de l’incendi i havien experimentat una completa alteració dels colors originals a causa de l’escalfor del foc. Les va portar a Catalunya i les va restaurar. Sense la seva intervenció ja no hi serien. El Suprem obliga ara a restituir-les a Sixena perquè els reconeix la propietat, però hauria pogut mantenir aquest reconeixement si era necessari, i a la vegada, ordenar que continuessin en dipòsit al MNAC, atesa la impossibilitat de desprendre-les de la ubicació actual, traslladar-les a Sixena i ressituar-les als murs originals sense l’elevat risc de patir un deteriorament greu irreversible. No vull entrar ara a valorar la sentència ni esmentaré les qüestions jurídiques esgrimides sobre documents de venda, prescripció, usucapió i altres conceptes invocats per uns i altres litigants al llarg d’aquests anys de litigi, i em centraré només en el caràcter artístic dels murals i la seva extremada fragilitat. Les pintures murals de la sala capitular de Sixena que s’exposen al MNAC són una obra mestra única de l’art medieval realitzades al voltant de l’any 1200. Molts experts de prestigi han alçat la veu per posar de manifest l’error que en suposaria el trasllat. El MNAC va presentar les conclusions dels informes tècnics elaborats pel restaurador de la Capella Sixtina, Gianluigi Colalucci, i el de l’enginyera experta en conservació de pintura mural Simona Sajeva. Tots dos afirmen sense matisos que és impossible traslladar els murals sense fer-los malbé, i en conseqüència, desaconsellen reintegrar-los al monestir. La doctora Saieva afegeix que és necessari mantenir els suports actuals per preservar les pintures. La separació d’aquests suports els infligiria greus danys i suposaria la pèrdua total de part de les pintures. D’altra banda, els suports, fets expressament per a la instal·lació al MNAC fan impossible el seu trasllat, perquè les estructures dels arcs, tot i desmuntats, no caben pels accessos ni del museu ni del monestir i seria necessari enderrocar murs en un cas i en l’altre. Tampoc no existeix un transport de les mides i amb les condicions necessàries per fer-ho. L’anàlisi de les estructures sobre les quals estan instal·lades les pintures, de fusta i guix, demostren que són extremadament sensibles als canvis de temperatura i humitat que el trasllat implicaria, i que poden provocar deformacions i esquerdes. També les vibracions en el transport poden afectar-ne la integritat. A més a més, un treball fet per la Facultat de Biologia de la UAB ha estudiat els bacteris que afecten les pintures. L’estudi conclou que les condicions mediambientals controlades i estables a la sala del MNAC mantenen inactius els bacteris, però un augment de la humitat de l’entorn o un canvi de microclima a causa del trasllat facilitaria el creixement de microorganismes latents i la degradació de l’adhesiu que es fa servir habitualment per traslladar pintures murals. Amb la sentència del Tribunal Suprem ha parlat el poder judicial, l’ordenament legal, la pressió coactiva fonamentada en normes jurídiques, però no s’ha parat atenció en la impossibilitat de dur a terme l’execució de la sentència sense un irreversible dany al patrimoni cultural. És a dir, a tothom. Ara cal escoltar l’opinió dels experts i tenir-los en compte. De casos de joies artístiques que s’exhibeixen lluny dels seus llocs d’origen n’hi ha moltíssims. Deixeu-me recordar-ne uns quants: els frisos del Partenó d’Atenes i la pedra de Rosetta egípcia, que es conserven al Museu Britànic de Londres; la porta de Pèrgam, que es troba a Berlín; la tribuna del claustre de Sant Miquel de Cuixà, exposada a Nova York; les bíblies de Rodes i Ripoll, ambdues de l’època de l’abat Oliba, que són a París i al Vaticà respectivament; la Dama d’Elx, a Madrid, i la documentació confiscada a la Generalitat de Catalunya durant la Guerra Civil, coneguda com els Papers de Salamanca, continuen a l’Arxiu General de la Guerra Civil d’aquella ciutat, malgrat que la sentència ferma del Tribunal Suprem 31/2010 de 28 de juny, fa 15 anys, obliga l’Estat a la seva restitució.

Experts asseguren que és impossible traslladar els murals sense fer-los malbé

Sixena i els murals