Existeix cap norma amb les condicions adequades contra la dispersió dels virus a les escoles?

Les meves filles van a una escola pública a Santa Maria de Palautordera. Fan cinquè i segon. Al curs de la gran, de dues classes n’han fet tres i ara són 16 alumnes a l’aula i han col·locat els pupitres en forma de lletra u. Amb la petita han partit en dos el grup i ara són 13 infants a la seva classe; es manté la distribució de taules en files i columnes però separant la distància entre alumnes. Un sol professor fa totes les assignatures de cada curs tret del d’anglès, que és l’únic docent que es mou entre classes. Tenen una amiga que fa cinquè a una escola concertada a Sant Celoni. A la seva classe són 29 alumnes, no han dividit ni han fet cap canvi a l’aula, els professors són especialistes i fan la seva assignatura a diferents cursos movent-se entre cursos i aules. Com que m’estranyava tanta diferència de maneres de fer entre escoles, vaig fer una petita enquesta entre amics a tres grups de Whatsapp amb nens a Primària d’escoles del Vallès Oriental i el Maresme. No és mostra representativa de res, però de gairebé 40 nens en edat escolar –mes o menys la meitat pública, la meitat concertada– a uns 15 els havien baixat la ràtio a les classes, tots ells a escoles públiques, cap ni un a la concertada. En la nostra escola, alguns pares vam alertar que les dutxes podien ser focus de dispersió de virus. Els nens es dutxaven després d’Educació Física i, si la mateixa FIFA recomana a Messi, Piqué i companyia que es dutxin a casa, no enteníem com és possible que els nens no ho tinguessin prohibit també. A partir d’ara, doncs, els nens es dutxen a casa. Desconec com ho fan en altres escoles, personalment estic content de com ho està encarant la nostra. LES DECISIONS ALS CENTRES ESCOLARS Jo em pregunto... és real que els centres decideixen com es posicionen les taules, la distància entre alumnes, si es dutxen o no, o bé el nombre d’alumnes a l’aula? Els mateixos professors de Primària, a més d’intentar ensenyar matemàtiques, medi o llengua i d’encarregar-se que la canalla segueixi una disciplina higiènica acceptable, han d’actuar d’experts en la Covid-19 dissenyant espais i aules? També em pregunto... existeix cap norma que especifiqui quines són les condicions adequades contra la dispersió dels virus a les escoles? Que marqui, per exemple, que la distància mínima entre alumnes a l’aula ha de ser X, la correcta ventilació es fa airejant durant un temps T i utilitzant el procediment Z; si els nens es poden treure o no la mascareta a educació física; si es poden donar la mà; si les dutxes estan permeses sí o no; que si la ràtio màxima a la classe ha de ser de X/m2, etc. Vista la disparitat de criteris que es fan servir a diferents escoles, he consultat a la web de la Generalitat si existeix una norma concreta comuna sobre com condicionar l’escola. I la resposta és que no. Hi ha un protocol sobre com actuar una vegada arribi un cas, amb un algoritme útil de seguiment i control una vegada arribin infeccions, ara bé, no hi ha cap procediment de prevenció i condicionament dels centres sobre com preparar-se per evitar-los. Em fa la impressió que les escoles s’havien d’obrir sí o sí el 14 de setembre i, com diuen al rugbi, “xut a seguir”, cada col·legi i municipi que s’espavili pel seu compte i els problemes ja ens arribaran més tard. CRITERIS PER AVALUAR Imaginem per un moment que existeixen uns criteris concrets. Cada escola podria avaluar què compleix i què no, el perquè no arriba en un punt, com de lluny estan d’aconseguir-ho i com treballar per arribar-hi. Hauria anat molt bé una norma específica i impulsada des de ministeris i conselleries i que fos comuna a tots els centres. I per què no existeix? Llegia un article a La Vanguardia del 6 de setembre, Nens, escoles i Covid, del metge consultor del govern Antoni Trilla, que assegurava que ara tocava equilibrar les evidències imperfectes amb els recursos disponibles –amb metàfora i oxímoron inclòs–. Com que cada centre té uns recursos diferents i potser algunes escoles no haurien pogut complir uns requisits bàsics per garantir uns mínims, he arribat a la conclusió que ningú no volia mullar-se fins al punt de dir que potser alguns centres no haurien d’haver obert. A l’article, l’Antoni Trilla acabava demanant calma i paciència als alumnes, els pares, els docents i l’Administració. En la meva opinió, com a pare, crec que la paciència és l’últim que hem de tenir per gestionar la pandèmia a les nostres escoles. Vist que de dalt a baix no hi ha cap concreció en les normes ni com s’han d’aplicar ni com s’ha de controlar que es compleixen, potser haurem de ser els familiars, els docents i els ajuntaments els que ens alertem i treballem per millorar de manera contínua. I, com en la majoria dels canvis, haurà d’anar de baix cap a dalt, que ens hi juguem molt.

Existeix cap norma amb les condicions adequades contra la dispersió dels virus a les escoles?

Sobre la tornada a l’escola