A propòsit de la campanya del Ministeri, jo, com la majoria no soc ni un malalt ni un ciutadà dolent"

Hola, em dic Eloi Vila i soc derrochólico. O sigui, que estic malalt. M’ho diagnostica el govern espanyol perquè o bé poso “massa rentadores”, o la “calefacció massa alta i vaig per casa en calçotets”, o “agafo el cotxe per anar a buscar el pa” o bé “he votat en contra d’instal·lar plaques solars a la comunitat de veïns”. I, és clar, malgasto energia. Soc un malgastador, però alerta! Em diuen que hi ha solució! Que puc sotmetre’m a una teràpia col·lectiva. I explicant el meu cas i reconeixent el meu gran error, acabaré aplaudit per l’altra gent que participa en la teràpia en un entorn que et transporta a les sessions d’Alcohòlics Anònims, que prendré consciència i que passaré a ser un ciutadà modèlic. Sí, sí, un ciutadà modèlic perquè, com diu la campanya: “De malgastar energia también se sale.” Aquesta és una campanya del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. Fa dies que la veig a la tele i la sento per la ràdio. I l’objectiu és lloable, però la forma i el fons, lamentables. L’objectiu és lloable perquè busca convèncer-nos que hem d’evitar malgastar energia. Lògic. I que, a més, hem d’apostar per l’energia verda i neta. Perfecte. Ara, la forma i el fons són lamentables perquè assenyala amb el dit, culpabilitza i, sobretot, tracta de malaltes les persones que encara no han posat plaques solars a casa seva o en una comunitat de veïns. Increïble? Sí, però cert. El primer dia que vaig veure la campanya, no m’ho podia creure. Vaig pensar: “No l’has entès.” I quan la van tornar a emetre, m’hi vaig fixar bé. I, efectivament, és com explico. Et diuen malalt. I t’asseguren que et pots curar. Jo, com la majoria de gent, tinc una mirada ecològica en les meves accions quotidianes. En el meu dia a dia. M’equivoco, segur. Però miro d’estalviar energia. De cremar tan poc carburant com puc. De racionalitzar les rentadores. De gestionar amb sentit comú el termòstat de la calefacció. I reciclo, al meu poble, gràcies a un porta a porta eficient. I soc plenament conscient de l’emergència climàtica i la crisi energètica. Però no he instal·lat plaques solars. No m’hi oposo pas, però tinc dret a valorar si aquesta és la millor opció o si cal que omplim totes les teulades de plaques fotovoltaiques. Vull poder pensar i decidir si aquest és el camí. Amb esperit crític. I rebutjo, sens dubte, aquest tipus de campanyes. Perquè jo, com la majoria, no soc ni un malalt ni un ciutadà dolent. Ni un xai que obeeix sense criteri. Soc, com la majoria de ciutadans, un ésser humà amb prou sentit comú per adonar-me que una campanya com aquesta és un error.

A propòsit de la campanya del Ministeri, jo, com la majoria no soc ni un malalt ni un ciutadà dolent"

Soc ‘derrochólico’