Dietari de l'okupa de l'altell

La Lola, la protagonista de la novel·la. Un personatge que ha nascut dins meu i que ja no és meu / Imatge: Sephora Venites (Saatchi Art) Dilluns 3 de juny de 2024NitUn secret que es cova dins meu de fa dies. Hi penso tothora, i a la nit, el sentiment és tan viu que no em deixa ni dormir. Hem anat amb els alumnes de primer a fer una ruta pel poble. L’Higini Herrero, el responsable del Punt d’Informació de Sant Pere, ens ha parlat de l’església i del campanar que dona nom a la nostra escola, la Torre Roja. Dimarts 4 de juny de 2024NitCaminem. Hem fet la ruta del Roure Gros. Estic cansada, però necessito esbargir el cap. Revolta Pagesa talla els passos de la frontera. Dijous 6 de juny de 2024NitCamino. La setmana se’m fa llarga. El secret vol sortir, ja no em cap a dins. Divendres 7 de juny de 2024NitCamino, repetim la ruta del Roure Gros. Vaig a pintar-me les ungles de vermell corall. Un repartidor que em porta la caixa de llibres de la meva nova novel·la. Tremolo de l’emoció, però no ho puc compartir a les xarxes. Dissabte 8 de juny de 2024NitPassem una estona tallant la tanca d’arbusts de casa. Així, tinc el cap ocupat. Dilluns 3 de juny de 2024NitMentre preparo el dinar escolto Un restaurant caníbal a Berlín. M’encanta i l’escolto sovint. Diu la Paula Molés que la bona alta cuina ha de ser potent com una explosió al cervell. Una bona novel·la també hauria de ser així. El restaurant Disfrutar ha estat reconegut com el millor del món a la llista The World’s 50 Best Restaurants. Dilluns 10 de juny de 2024NitDemà serà un dia molt especial i, per aquest motiu, aquest dietari tindrà dos dies de propina. Demà és la roda de premsa a Barcelona i estic com un flam. Vull ser capaç de gaudir-ne. Dimarts 11 de juny de 2024NitAvui hi ha la roda de premsa a la llibreria Laie i es fa públic que he guanyat el Premi Nèstor Luján de novel·la històrica amb la novel·la El cor del Balneari. I és l’aniversari del meu fill gran. Em llevo molt aviat, no puc dormir més. Esmorzo amb calma i faig una repassada al que m’he preparat per dir. El meu fill petit ha fet un vídeo amb imatges antigues per projectar. L’Albert i jo marxem primer. Els fills venen en un altre cotxe, ens trobarem allà. Faig el trajecte callada, intentant relaxar-me. Arribem puntuals. He quedat una mica abans amb la responsable de premsa, la Núria Rosell. L’escriptora Maria Carme Roca i la Mònica Socías, periodista de Tarragona Ràdio, ja hi són. Un dels primers d’arribar és el Jordi Puntí, periodista de TV3, l’acompanya un càmera. Em sap greu no recordar el nom. M’entrevista a la terrassa, el temps aguanta. Hi ha un fotògraf que s’espera, em fa fotos i tot sembla senzill. Segurament són les valerianes que m’he pres. I després, m’entrevista la periodista de Radio Nacional. I ja han arribat els fills i els faig un petó. L’editora de Columna, la Glòria Gasch, també hi és. Arriba en Josep Genescà, de Ràdio Puig-reig. Ja he perdut el compte. Hi ha la gent de les agències de notícies. I en Lluís Llort, d’El Punt Avui. I molts d’altres que no conec. M’han dit qui són i ja no me’n recordo, ja em perdonaran.Comença la roda de premsa a la sala Shakespeare. I el cèlebre escriptor em vigila des d’un quadre. I parla l’editora i diu coses molt boniques, que ha sigut per unanimitat, que el jurat ho va tenir molt clar. I parla del llibre i de la meva escriptura. I soc feliç com una nena el dia de Reis. I després parla la Maria Carme Roca, en nom del jurat. Els hi presenta la Lola, la protagonista de la novel·la. Un personatge que ha nascut dins meu i que ja no és meu. I que m’estimo tant. Que m’ha servit per fer realitat un somni. I per explicar una novel·la sencera en primera persona, encara no ho havia fet. I els explico que l’antic Balneari Rius em va inspirar per crear el Balneari Ventura. Els vaig ensenyant les postals i els mostro la Font del Lleó on l’aigua calenta raja sense aturador, com la vida. I els dic que tenia moltes ganes d’escriure sobre el segle XX. Que escriure és com preparar un viatge, que te n’has d’enamorar perquè hi passes moltes i moltes hores. I que un balneari és com un món en miniatura. Que la Lola a l’inici del llibre té 20 anys i que s’anirà transformant, com el poble i el país, que va avançant des del potent moviment sindical a la dictadura de Primo de Rivera, al pistolerisme i la repressió, fins a la proclamació de la Segona República. I anem a celebrar-ho amb la família. Plou i em mullo, i m’arriben un munt de felicitacions i soc immensament feliç.

Dietari de l'okupa de l'altell

Soc feliç com una nena el dia de Reis