Em resisteixo a pensar que s’ha acabat l’estiu. Les flors de nit

Dilluns 19 de setembre de 2022 Matí El dia es desperta amb una albada coral·lina mentre caminem. Meravellós espectacle d’obertura. Dimarts 20 de setembre de 2022 Vespre Avui no tenim el privilegi de veure sortir el sol bo i caminant, està emboirat. A la tarda, gravo una entrevista amb Albert Soler per al Diari de Girona. Al vespre s’ha celebrat l’acte de lliurament dels Premis Literaris de Girona. Martí Gironell ha guanyat el 55è premi Prudenci Bertrana de novel·la per El fabricant de records; Anna Gual, el 45è Miquel de Palol de poesia per Les ocultacions; Joan Esculies, el 43è Carles Rahola d’assaig per Josep Fornas, el solucionador; Arturo Padilla i Rubèn Montañà, el 37è Ramon Muntaner de literatura juvenil per Veïns especials; Yannick Garcia, el primer Aurora Bertrana per la traducció d’Orgull i prejudici, de Jane Austen, i el Premi Cerverí ha estat per a la lletra de S’ha mort l’home més vell d’Espolla, de La Ludwig Band. M’encanta aquesta cançó per la música encomanadissa que fa ganes de ballar. Tot i que la lletra parla de pobles com Espolla, on cada dia hi ha menys botigues, les escoles rurals van tancant, la gent gran va morint i es van desertitzant. Dimecres 21 de setembre de 2022 Vespre Boires esfilagarsades com si fossin fines gases es passegen pel cel a primera hora mentre anem fent camí. L’Albert ha collit un ram de roses roges envellutades del jardí, sempre seran les del pare, el seu perfum és vida. Putin ha convocat referèndums a les regions ocupades per l’adhesió a Rússia. Dijous 22 de setembre de 2022 Nit Caminem sota núvols alts i l’albada de flor de presseguer. Ja hi ha nyàmeres en algun marge i a la riera. Conegudes també com a pataques, patarotes, setembres, dimonis, nyames, nyapes, batata de la Noguera... No n’he provat, però diuen que aquest tubercle boterut de quilòmetre zero té un gust fi, semblant a la carxofa. En l’àmbit nutritiu es tracta d’un hidrat de carboni, que com que no té fècula, és una molt bona opció per a les persones amb diabetis. Igual que les patates, se’n poden fer cremes, truites... Surt publicada l’entrevista de l’Albert Soler. A la tarda, tenim presentació de la novel·la Llaços de sang al Museu de Girona. Ha anat molt bé, ha vingut força gent. La directora, la Sílvia Planas, ha fet una bona introducció. El públic s’ha mostrat participatiu. Un privilegi parlar de la novel·la en el rovell de l’ou de la història. Hi havia una dona de la Companyia de Santa Bàrbara i un soldat d’Ultònia dels recreacionistes de la Festa dels Setges. Enguany l’han dedicat a aquesta companyia de dones. La conductora del Club de Lectura del Museu d’Art de Girona ens ha fet saber que llegiran la novel·la i ens ha emplaçat a una trobada a l’abril a l’Antic Hospital de Santa Caterina, on hi ha el quadre d’El gran dia de Girona. Creuem l’Onyar pel pont de Sant Feliu per anar a la Devesa i em venen tantes imatges del llibre... Hi ha més de mil detinguts a Rússia per les protestes contra la mobilització de 300.000 reservistes. I entretant, Putin amenaça amb un atac nuclear. Divendres 23 de setembre de 2022 Vespre El cel blau gris del matí es difumina cap a l’ataronjat càlid de la sortida del sol. Aquesta matinada ha començat la tardor, deixant enrere l’estiu més calorós de Catalunya des que es tenen registres. Molts dels homes que han estat cridats a files fan llargues cues per marxar per les fronteres de Rússia. Vaig a l’assaig de l’adaptació de Confidències d’una reina. Dissabte 24 de setembre de 2022 Vespre Nit d’aiguats violents en algunes zones de Catalunya, com al Camp de Tarragona. A Vilamajor han caigut vuit litres, molt poca aigua per la falta que ens fa. Matí d’assaig. Tarda de lectura de Mosaic III, de Víctor Català, un recull de textos íntims amb 17 d’inèdits. Una autèntica delícia! Diumenge 25 de setembre de 2022 Nit Aquesta matinada ha caigut un ruixat. Dia de relax, llegeixo de cames al sol, aprofitant cadascun dels rajos. Em resisteixo a pensar que s’ha acabat l’estiu. Les flors de nit –es diuen així perquè s’obren al vespre i es tanquen quan fa sol– s’han fet les mestresses del parterre. Flor de nit és també una obra de teatre musical escrita per Manuel Vazquez Montalbán, amb música d’Albert Ginovart que va dirigir Joan lluís Bozzo i va posar en escena Dagoll de Gom. “Soc Flor de nit / sota la lluna canto, / soc Flor de nit, / de dia tot són penes, / quan ve la nit / a la ciutat d’ivori / surten els gats / i cauen les caretes…”

Em resisteixo a pensar que s’ha acabat l’estiu. Les flors de nit

“Soc Flor de nit, sota la lluna canto…”