Els humans vivim intentant digerir tot allò que recordem o oblidem amb el pas del temps

Dilluns 2 de març de 2020 Matí Veure néixer l’obra de teatre La memoria de los chimpancés ha estat un privilegi. Vaig tenir l’honor de formar part del jurat del Primer Premi de Dramatúrgia en Femení del Teatre Auditori (TA) de Llinars del Vallès. Reculo en el temps i recordo la trucada de la Marina Martori, escriptora i directora del TA, proposant-me de formar part del jurat, i jo dient-li que anava molt atrafegada –que estrany–, però la temptació era massa gran. M’agraden els reptes i més si són en clau femenina. Cinc dones del món de les lletres vam formar el jurat que llegiria 33 obres escrites per dones. Vaig gaudir llegint-les. Me les vaig imaginar. Vaig patir fent la tria, que no va ser gens senzilla. Vaig poder posar cara a la guanyadora, l’Àfrica Hurtado, en l’entrega del premi el març de 2019. I, finalment, he pogut veure la fantàstica posada en escena que n’ha fet el TA amb la Txell Roda com a directora. L’obra ha estat interpretada per la Txus Estruch i la Sara Martínez, dues actrius que m’han commogut, m’han fet riure i pensar. Sobre l’escenari han sigut la Glòria i la Manuela, dues dones grans que viuen en el mateix bloc de pisos de fa molts anys. La façana de l’edifici, presidida per una petita escala, ha estat l’únic decorat, un marc ben aconseguit per destacar dos conceptes: l’entorn de classe obrera i el pas del temps. Aquesta història parla d’amistat, però ho fa trencant esquemes, fugint dels estereotips i de la dolçor enganxosa. Les seves protagonistes no són dues dones joves, de bon veure, que viatgen, tenen amics i amigues igual de fantàstics, que lliguen molt i tenen tota la vida per somniar. No! La Glòria i la Manuela són dues velles; carregades d’ais i uis; que tenen feina a viure amb la seva pensió; que es nodreixen bàsicament de records; que només es tenen l’una a l’altra, llevat de la filla d’una d’elles que pateix maltractaments de la parella; i a més, triple salt sense xarxa, una d’elles porta tota la vida enamorada de l’altra. Còctel antiglamur: vellesa, pobresa, soledat, maltractaments, lesbianisme... Algú en dona més? Només puc treure’m el barret davant d’aquesta història arriscada i compromesa que parla de dones en majúscules i ho fa des d’una de les òptiques més invisibilitzada: la vellesa. L’obra crea un paral·lelisme molt interessant amb la vida dels ximpanzés, una espècie de primat que, segons diuen els investigadors, té una gran memòria. Els humans, però, vivim intentant digerir tot allò que recordem o oblidem amb el pas del temps, algunes vegades, per pur instint de supervivència. Felicitats, TA, per impulsar la cultura i, en especial, la cultura feta per dones. Felicitats per aquests cinc anys de feina ben feta i per molts anys més. Dimarts 3 de març de 2020 Matí Fa fred, però no plou. Sortim a caminar i de mica en mica es va despertant el dia vestit d’un vel de flor de presseguer. Encara hi ha bassals d’ahir. Despunten les primeres estepes florides. Dimecres 4 de març de 2020 Matí De bon matí el cel encara és més roig que ahir. L’he vist emmirallar-se orgullós en una bassa de pagès. Dijous 5 de març de 2020 Tarda Enllesteixo el pròleg per a la revista de l’Escola Municipal Salvador Llobet. He fet un conte que parla del poder de les paraules. Tinc tanta feina que no tinc temps de llegir novel·la, ho enyoro profundament. Divendres 6 de març de 2020 Nit Pujo al cotxe, engego el navegador i em deixo portar. No he estat mai a Sant Llorenç Savall. Arribo a temps per presentar Sal roja. Aparco i busco l’ajuntament. Passem una bona estona parlant de la nostra novel·la. En portem moltes, de presentacions, més de 40 si comptem les entrevistes a mitjans de comunicació. Em sento feliç. Quan acabem és ben fosc. Envio un missatge a casa. Poso la ràdio, el navegador i em disposo a desfer el camí. És divendres, m’espera la pizza, un bon vi i la millor companyia. Sopem parlant amb la meva parella i el meu fill petit, aquesta nit està especialment xerraire i s’ha d’aprofitar. Ens quedem tots dos al sofà, parlant de feminisme, dels homes, de les dones, dels amics..., de la vida en general. Em sento orgullosa de ser la mare d’aquest jove. Diumenge 8 de març de 2020 Nit Avui és el dia de la dona, com ho era ahir, abans d’ahir i com ho serà demà. Encara queda molt camí per recórrer, conscient que soc totes les dones que viuen en mi, les que hi són i les que hi van ser.

Els humans vivim intentant digerir tot allò que recordem o oblidem amb el pas del temps

Soc totes les dones que viuen en mi, les que hi són i les que hi van ser