Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

“Pluviós, irat amb la ciutat sencera, de l’urna vessa a dolls un fred molt tenebrós als pàl·lids habitants de les tombes veïnes i va sembrant la mort en tot raval ombrós” (Baudelaire, Les Fleurs du mal, Spleen). El 31 d’agost passat es van complir 155 anys de la mort d’un dels poetes més influents del segle XIX: el francès Charles Baudelaire. Jo de Baudelaire en sé ben poc (per no dir res). Només sé que va ser un dels poetes d’estudi a les PAU… i que Baudelaire s’escriu amb a.

Vaig conèixer aquest autor durant la meva primera etapa d’universitat. Cursava una assignatura de pocs crèdits a càrrec del professor Vicenç Pagès. Les seves classes consistien en la lectura i interpretació d’un dels llibres de poemes en prosa de Charles Baudelaire, sota el títol El ‘Spleen’ de París. Recordo que l’assignatura culminava amb un treball individual sobre l’autor i les seves obres per avaluar-nos. I recordo també el goig sense alegria que vaig tenir quan em va retornar el treball suspès. No havia escrit correctament el nom de l’autor a la portada del treball… per tirar el barret al foc! Per als que, com jo, no domineu el francès, sapigueu que el so o a vegades s’escriu amb el dígraf au. En resum, vaig escriure Boudelaire enmig de la portada. He d’afegir que, després d’una breu reflexió al despatx de Vicenç Pagès durant les reclamacions, vaig sortir d’allà amb el treball i l’assignatura aprovada. Segons el professor Pagès, una periodista de rigor no podia citar malament cap personatge de referència. Segons la Laura de 18 anys, una estudiant de periodisme no podia suspendre un treball rigorós només per haver escrit malament un nom en francès.

Avui (27 d’agost) sento a la ràdio l’anunci de la mort del professor Vicenç Pagès. Soc al cotxe amb el company i li explico l’anècdota del treball. Mentre li narro els fets, me n’adono que, amb la distància del pas del temps, la perspectiva canvia. No recordo totes les professores que em van acompanyar aquells quatre anys d’universitat. De fet, puc comptar amb els dits d’una sola mà les que recordo a dia d’avui. Però sí que recordo en Vicenç Pagès. I també recordo la seva lliçó: “Una periodista ha de citar correctament.” El company em critica el meu canvi de pensament (“síndrome d’Estocolm”, diu amb mofa). Qui sap. Jo només sé que no oblidaré aquest professor. Bé, i que Baudelaire s’escriu amb a.

COMENTARIS

LA PREGUNTA

Està a favor que es prohibeixi fumar en terrasses de bar, entorns escolars i parades de bus?

En aquesta enquesta han votat 1103 persones.
 

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.