| 09:09
Opinió

Al matí, quan tots han marxat començo a plorar desconsoladament. I ploro i ploro, ploro per tot el neguit acumulat, per la por que he passat

Som allò que recordem

Dilluns, 1 d’octubre de 2018 Nit Encara avui m’esglaia el record: Passo la tarda del dissabte 30 de setembre a La Fàbrica, el nostre punt de votació, amb molts dels meus veïns. Compartim jocs, sopar i neguits. Marxo passada la 1, tot està tranquil. Al matí, a quarts de 5 ja soc allà. Els que hi han fet nit es van despertant i ho deixen tot net i endreçat. Esmorzem junts. Plovisqueja, l’atmosfera està carregada de neguit i il·lusió. Em demanen si vull presidir una…

Contingut exclusiu per a subscriptors

Si ja ets subscriptor, inicia sessió o registra't