Com tothom, hi va haver un temps en què jo era molt més impulsiva i no sempre entenia la meva mare

Dilluns 5 d’agost de 2019 Vespre Fa una calor enganxosa i sufocant. El termòmetre s’enfila sense compassió i tot allò que respira es mou a la recerca d’un bri d’aire fresc, un bany vivificador o una beguda refrescant. Amb aquesta ambientació, no se m’acut un lloc millor per estirar-me a llegir que sota les frondoses branques para-sol de la mèlia del jardí. Andrea Camilleri resumeix la seva novel·la El vestit gris com “una història conjugal, una història d’amor i mort en l’àmbit d’una parella”. Aquest…