La situació det la pandèmia m’entristeix, però haig de reconèixer que estar confinada no em resulta gens complicat

Dilluns 6 d’abril de 2020VespreVint-i-cinquè dia de confinament. La llum del sol em reconforta. S’ha mort el dramaturg Josep Maria Benet i Jornet, en Papito. Així és com es titula el llibre que li va dedicar la seva filla, Carlota Benet, on parla del seu llegat literari i de com era abans d’emmalaltir d’Alzheimer. Vaig llegir un article seu a Catorze.cat, molt recomanable. Entre moltes altres coses, parlava de la delicadesa del seu pare, deia que quan de petita la pentinava, li desfeia els nusos sense cap estrebada, amb una paciència infinita. Acompanya l’article una fotografia seva, de nena, pentinant-lo a ell. Quan era petita, la meva mare feia de modista. La feina venia a glopades. Quan se li acumulaven els encàrrecs treballava un munt d’hores seguides, fins i tot, alguna vegada, la nit sencera. Jo l’ajudava a treure embastes, a enfilar agulles… però ella, em deia: “Pentina’m una mica!” La relaxava. A mi també m’agrada molt que em toquin els cabells, em tranquil·litza. Pentinar algú pot ser un acte d’una sensibilitat extraordinària. Dimarts 7 d’abril de 2020VespreVint-i-sisè dia de confinament. Dia lleganyós, d’ullades de sol esblaimades. La situació que ha creat la pandèmia m’entristeix, però haig de reconèixer que el fet d’estar confinada no em resulta gens complicat. Estic molt acostumada a passar hores llargues a l’ordinador o llegint, i m’agrada. Dimecres 8 d’abril de 2020VespreVint-i-setè dia de confinament. Fa un sol tendre. Ahir vaig rebre un whats d’un desconegut, durant una estona vaig estar una mica preocupada pensant que potser era un problema de memòria, però no, no ens coneixíem. De fet, és un amic d’un amic, però d’un amic que va morir fa més de quatre anys. Em convida a participar en un projecte de recollida de records. Una iniciativa preciosa. Em recorda la famosa citació de Gabriel García Márquez: “La vida no és el que hem viscut, sinó el que en recordem i com ho expliquem.” En aquest cas, tristament, ell no en podrà ser el narrador, però molts dels que el vam conèixer col·laborarem a configurar el puzle de la seva història, fent més viu el seu record. He llegit No sé cuinar, la carta que la periodista Laura Rosel ha dedicat a la seva àvia, morta aquests dies per coronavirus, publicada a la web de Josep Maria Pou, Fot-li Pou. He vist la meva iaia Vicenta: la crema catalana, els canelons, la vedella amb bolets, els menuts de pollastre… Recordo els seus ciclàmens a l’escala de l’entrada. Els geranis del balcó. Els conills acabats de néixer que ens deixava mirar per una escletxa. El galliner. La seva ràdio. Les puntes de ganxet… I els seus flams! Jo també li recordo el menjar especialment. Dijous 9 d’abril de 2020VespreVint-i-vuitè dia de confinament. Avui no he dormit gaire bé, pujo a l’altell més tard. A la tarda segueixo la tertúlia literària de la Coia Valls i la Montserrat Barderi a Instagram Live parlant de l’ofici d’escriure. Tant una com l’altra valoren molt aquest temps de confinament, deixar de banda les presses, “aquest temps és un regal”, diu la Coia, poder “tornar al teu cau a fer la teva vocació”, apunta la Montse Barderi. Parlen de dietaris, ara que molts aprofiten el confinament per escriure i recorden L’ofici de viure, el dietari del poeta italià Cesare Pavese, escrit durant el seu confinament a Calàbria, el 1935. Divendres 10 d’abril de 2020VespreVint-i-novè dia de confinament. Divendres Sant. El govern espanyol ha decidit que a partir de dilluns la majoria dels treballadors es reincorporin a la feina. Una temeritat i una indecència. Dissabte 11 d’abril de 2020VespreTrentè dia de confinament. Fa sol. Vaig al mercat a primera hora. És el dia de la videotrucada setmanal a tres bandes, Empordà-Munic-Vallès. A la tarda, truco a una amiga que viu sola amb qui fa temps que no parlava. Em meravella la seva capacitat de resolució dels problemes, és una solucionadora que no perd mai el somriure, malgrat conviure amb la pitjor de les tragèdies: la mort dels seus fills. Em recorda, i molt, a la meva mare, que té la mateixa edat. Són persones que han patit situacions molt complicades i que s’han enfortit, com els ceps en una vinya amb poca aigua. Diumenge 12 d’abril de 2020VespreTrenta-unè dia de confinament. El dia s’ha llevat assolellat. Aprofito el temps per acabar de llegir un document, mentre començo a preparar unes albergínies per farcir. A la tarda escric, el temps s’escola ràpid. Surto a caminar pel jardí.

La situació det la pandèmia m’entristeix, però haig de reconèixer que estar confinada no em resulta gens complicat

Som el puzle del record dels altres