Una actitud clarament masclista que pretenien fer-me creure que el fet que t’assetgin sexualment a les xarxes és una gracieta amb la qual ens hem de conformar.

Dilluns 22 de juny de 2020
Tarda
Fa bonança, tot i que feia més calor dies enrere. Sortim a caminar. Amb les pluges dels darrers dies, pel voltant del Montseny, han collit bastants rossinyols i és fàcil veure puagres pels boscos del poble. Hi ha qui les coneix com a llores, però a casa sempre n’hem dit puagres. Matí de treball a l’escola. L’equip directiu ens explica les últimes disposicions per al curs vinent del Departament d’Ensenyament fins al dia d’avui. Però les informacions canvien sovint i ningú no sap del cert com serà el curs vinent, de fet, ningú sap amb seguretat que passarà demà. Hi va haver un temps on pesàvem que tot era previsible, malgrat que no ho era, i ara, se’ns ha fet més evident que mai el pes de la incertesa.

Dimarts 23 de juny de 2020
Migdia
Sortim a caminar. Dia de revetlla de Sant Joan, sense revetlles com les coneixem tradicionalment, tot i així, molts, com nosaltres, ens trobarem a casa per celebrar-ho amb un grup reduït de familiars o amics.

Dimecres 24 de juny de 2020
Migdia
Avui hem fet campana i no hem sortit a caminar, ahir vam anar a dormir tard.

Dijous 25 de juny de 2020
Vespre
Hem sortit a caminar. Aquest matí s’ha votat al Congrés dels Diputats el suplicatori del Tribunal Suprem contra la diputada Laura Borràs. No puc comprendre que ERC i la CUP no hagin participat en la votació sabent que la cap de files de Junts per Catalunya a Madrid no tindrà un judici just. Quina mena de justícia és aquella que primer tria a qui vol encausar i després busca i confecciona els motius?
Truco al servei d’informació de l’Institut Català de les Dones per saber què puc fer amb un contacte que em va estar assetjant a les xarxes la setmana passada. M’aconsellen que telefoni a una de les comissaries de Mossos més propera i demani pel Grup d’Atenció a la Víctima. Truco a la de Granollers i em diuen que posi una denúncia. Baixo a la tarda. Tot és molt feixuc, però crec que ho haig de fer, no només per mi, perquè he bloquejat el contacte i vull pensar que tot acabarà aquí, però molt possiblement no m’ho faci només a mi. No esperava el que m’he trobat, dos mossos amb una falta d’empatia total, incapaços de posar-se al meu lloc, amb una actitud clarament masclista que pretenien fer-me creure que el fet que t’assetgin sexualment a les xarxes és una gracieta amb la qual ens hem de conformar. Surto molt indignada de la comissaria, sento una impotència absoluta. Estic convençuda que no puc deixar que això quedi així, però necessito deixar refredar el cap abans de prendre cap decisió.

Divendres 26 de juny de 2020
Vespre
Sortim a caminar, encara em dura l’enrabiada d’ahir, necessito generar serotonina. Aquest migdia ens reunim el jurat per decidir els guanyadors del Premi de narrativa curta d’EL 9 NOU a Vic. Allà conec la Carme Rubio, professora de literatura i crítica teatral d’EL 9 NOU, així com la Teresa Molas, cap de Màrqueting, i el Jordi Vilarrodà, cap de la secció de Cultura d’aquest mateix diari. Ha estat un gaudi comentar les valoracions dels relats, anar despullant cadascuna de les capes de l’escriptura fins a arribar al pinyol. No ha estat una tria gens senzilla, hi havia molts relats amb molt bon nivell. En sortir, la Carme Rubio s’ha ofert per acompanyar-me fins el pàrquing on tenia el cotxe, a l’altra punta de ciutat. M’ha ensenyat on hi havia la caserna de la Guàrdia Civil que va enderrocar la bomba d’ETA de l’any 1991 i el lloc on es trobaven les antigues oficines d’El 9 NOU, des d’on es va poder sentir la forta explosió.
Tinc mal de cap. Avui comença la no festa major. Amb un pregó 2.0 i recorregut motoritzat de disco mòbil.

Dissabte 27 de juny de 2020
Capvespre
Aquest matí, ha estat la primera trobada amb el grup de teatre del Vilamagore després de la mort d’en Joan Cueto, el nostre Grau.
Dedico la tarda a acabar Pluja d’estels de la Laia Aguilar. Una novel·la molt cinematogràfica d’alt voltatge que parla d’amor, d’amistat, d’hipocresia, d’egoisme… D’estiu, de joventut, de somnis truncats, de mar. Que ens explica que “la vida, el destí, la mala sort, sovint creen cops d’efecte que poden resultar devastadors i imprevisibles”.

Diumenge 28 de juny de 2020
Tarda
Avui és el Dia Internacional de l’Orgull LGBTIQ+ i han penjat la bandera que representa aquest moviment a prop de la Torra Roja, la torre romànica del campanar.
Celebrem la revetlla sopant al jardí. Trobo a faltar el meu fill i la seva parella. Espero que ben aviat ens puguem tornar a veure.