Dietari de l'okupa de l'altell

Valoro la salut dels que més m’estimo per sobre de tot / Imatge: Deborah Stevenson (Saatchi Art) Dilluns 1 de gener de 2024TardaTorno a aquest Dietari després de 15 dies. És bo fer alguna aturada per agafar força i no caure en la monotonia. És necessari trobar a faltar, per tornar amb més ganes. I us he trobat a faltar i torno amb il·lusió renovada. He començat el 2024 ballant al Patronat de Sant Antoni de Vilamajor, una manera fantàstica de donar la benvinguda a un nou any. Dinar familiar a casa de la meva germana i sobretaula llarga. Dimarts 2 de gener de 2024NitSortim a caminar, la temperatura és suau per a l’època. Neix el dia amb una albada de foc. Al matí, anem a Mataró a comprar algunes coses que encara ens falten per a aquests dies. Tornem a dinar a casa, escric tota la tarda. He aprofitat aquestes festes per treballar moltes hores en la nova novel·la. Dimecres 3 de gener de 2024NitCaminem, està núvol i és molt fosc. La temperatura ha baixat. Passo tot el dia escrivint a l’ordinador. Dedico una estona al dossier del projecte de la pel·lícula de Confidències d’una reina; ja està gairebé acabat. Intens atac rus sobre Kíiv i Kàrkiv; bombardejos al centre de la franja i al sud de Gaza. Els criminals no s’aturen per les festes de Nadal. Dijous 4 de gener de 2024NitAvui també caminem de fosc, està molt núvol. Al matí, baixem al mercat de Granollers. Acabem de solucionar les compres que ens falten. Al migdia, cau un ruixim. Tornem a dinar a casa i passo la tarda escrivint. Plego una estona per fer un cafè amb la Pilar i m’hi torno a posar. A Catalunya, l’atur puja al mes de desembre, però ha registrat la millor xifra des del 2007. Divendres 5 de gener de 2024NitCaminem, plovisqueja. De tornada al poble encarrego el tortell al forn de Sant Pere de Vilamajor. Rebem el dossier del projecte de la productora, encara és confidencial. Els somnis es couen a foc lent.Vaig a comprar una agenda nova. M’agrada prendre nota amb llapis de les coses. Fullejo de pressa la vella i passa davant meu l’any 2023 com una pel·lícula. Es barregen les pàgines més doloroses, amb d’altres de molt felices; algunes d’avorrides i amb les divertides; alguna mort molt sentida i l’anunci d’una nova vida (aviat serem avis); moltes caminades i albades magnífiques; una bona colla de dinars i sopars amb família i amics; projectes que s’iniciaven i d’altres que continuaven; trobades literàries, clubs de lectura, presentacions i articles; uns dies de primavera a Lisboa i uns de desembre a Porto que hem gaudit molt; reunions per videotrucades que resulten molt profitoses; cafès, cerveses i converses sense pressa; pocs dies de pluja i molts de sol, ens fa falta aigua, però he gaudit del temps –perdoneu-me, però soc d’estiu–; assajos de teatre, aquesta vegada interpretant un dels personatges de la meva novel·la Confidències d’una reina; nits plàcides i d’altres d’insomni (poques, acostumo a dormir molt bé); visites a exposicions; el hackeig del compte d’Instagram i la recuperació; la gravació algun vídeo; visites guiades de Cabells de gebre i de Confidències d’una reina; moltes menys lectures de les que voldria; la 30a edició del Vilamagore i la participació en el teatre; mitja jornada a l’escola, per poder escriure; banys al mar i a la piscina, vitalitzants; obres de teatre; balls de festes majors...No m’atreveixo a demanar gran cosa, deu ser que em faig gran i que valoro la salut dels que més m’estimo per sobre de tot. O, potser, perquè la llista seria infinita amb el panorama mundial que hi ha. A Sant Pere no han fet cavalcada per la previsió de pluja. Tinc mal de cap i no he anat a veure els Reis. Dissabte 6 de gener de 2024NitObrim els regals de casa i pugem a fer la xocolatada a casa de la mare. Avui la iaia Vicenta hauria fet 104 anys, fa temps que és una absència molt present. Dinem a casa amb la mare i la meva sogra. Dia de descans d’escriptura. Tornen les mascaretes als centres sanitaris. Jaume Clotet ha guanyat el Premi Josep Pla amb La germandat de l’àngel caigut i César Pérez Gellida el Nadal amb Bajo tierra seca. Diumenge 7 de gener de 2024NitEscric tot el dia. Quan estic tan immersa en una novel·la, hi ha un moment del dia especialment dolç: quan m’estiro al llit per dormir. Tot és silenci. La realitat i la ficció es fonen en una línia difusa en què em reconcilio amb els personatges. Somnio desperta en una història, que encara només és meva, i que vaig gestant amb gran il·lusió per poder compartir ben aviat amb vosaltres.

Dietari de l'okupa de l'altell

Somnio desperta en una història que encara només és meva