Dietari de l'okupa de l'altell

El panorama internacional és un tauler d’escacs / Imatge: Iuri Kothe Dilluns 10 de març de 2025TardaAvui fas un any, Roc. Un any omplint de llum les nostres vides. Un any estimant-te. Tinc ganes d’escriure’t algun conte i encara no m’hi he posat. A la tarda, gravo un vídeo per a la Festa de la Novel·la Històrica de Puig-reig. Enguany se celebrarà el dissabte 5 d’abril. No m’agrada gravar vídeos. No ho ajorno més perquè mai trobaria el moment. Tinc un mètode: la paciència. Poso el mòbil al suport damunt d’una taula, em gravo una, dues, tres... deu... vegades fins que dic prou i trio la que ha quedat menys malament. Dimarts, 11 de març de 2025TardaCaminem de bon matí. És ben clar. Els brucs, els arços negres, els romanins esclaten en flor preparats per rebre la primavera. Promet ser una estació complicada per als al·lèrgics. Passo la tarda documentant-me pel següent projecte. Fa dies que he agafat mandra i treballo al raconet de la taula de la cuina. Arraulida al costat del radiador em capbusso en la recerca d’un moment que no és el meu, però que de mica en mica me’l vaig fent meu. I prenc notes amb bolígraf blau en una llibreta, perquè és una manera d’anar sedimentant les idees. De tant en tant, reflexiono sobre el seguit de renúncies que he sumat per viure escrivint. Pensava que amb el temps sentiria menys pressió davant d’una novel·la nova. No sé ben bé si la paraula és pressió. Són aquelles ganes que la següent sigui la millor. Per sort, la il·lusió de continuar avançant en aquesta cursa de resistència esvaeix els dubtes. Dimecres, 12 de març de 2025TardaCaminem, els camps són una catifa verda tofuda. Cada dia anem deixant més enrere el fantasma de la sequera. Això no significa que hàgim de malbaratar l’aigua. El panorama internacional és un tauler d’escacs. Diuen que Zelenski estaria disposat a signar una treva amb Rússia a canvi de l’ajuda militar dels EUA. Dijous, 13 de març de 2025TardaPlou. Faig campana, no surto a caminar de llevada. A la tarda, torna a ploure. Treballo al raconet de la cuina. M’he tornat addicte a seguir el temps del Telenotícies per veure com puja l’agulla dels hectòmetres cúbics dels pantans de les conques internes. Divendres, 14 de març de 2025VespreCaminem. El Montseny està encapotat. Quan les boires ufanoses fan vores deixen entreveure el Turó de l’Home nevat. A la tarda plou, a les muntanyes torna a ser neu. Agafo el tren fins a Montmeló. Per variar va amb retard. Ens trobem a l’estació i baixem amb cotxe cap a la biblioteca de Montblanc. L’escriptora Enriqueta Moix m’acompanya a la presentació d’El cor del balneari. El trajecte es fa llarg i feixuc. El trànsit de l’autopista és un calvari. Retencions, accidents... I una pila de camions. Arribem mig contracturats de la tensió, però puntuals. Agraeixo als assistents que hagin vingut un divendres a la tarda i amb aquest temps. Ens posem en rotllana i això convida el públic a participar i dir-hi la seva. És realment molt enriquidor compartir trobades com aquesta. L’Enriqueta ha fet una lectura a fons de la novel·la i, a més a més, li ha agradat molt. Ha vingut la Gemma Bufias, periodista de Ràdio Montblanc. En acabar enregistrem una petita entrevista. Després d’aquesta tarda tan agradable anem a sopar una pizza al restaurant La Dolça Violeta. M’encanta! A mi que m’agraden tant les llumetes, el local està ple de garlandes de llum. I d’una pila de relíquies diverses que li donen un ambient de conte, sense caure en l’enfarfec, ni en la vulgaritat. Les pizzes, per llepar-se els dits. Dormim a Montblanc, demà amb calma farem la tornada. Dissabte, 15 de març de 2025MigdiaAquest migdia el Centre d’Estudis de Sant Pere de Vilamajor (del qual formo part) ha presentat: “El turó de Sant Elies”, el número 11 de la col·lecció Quaderns de Vilamajor. És una obra de la historiadora, Virgínia Cepero, l’arquitecte, Higini Herrero, i el fotògraf, Enric Planas. Ha comptat amb una gran assistència. M’ha sabut molt greu no poder-hi assistir, però em coincidia amb la celebració de l’aniversari del meu net. Diumenge, 16 de març de 2025CapvespreAl migdia hi ha una assemblea de voluntaris de la festa del Vilamagore medieval. La junta de l’associació va presentar la seva dimissió i no hi havia relleu. Per sort, ahir vam saber que, finalment, es presenta una nova candidatura i tots estem molt més tranquils. A la tarda plou, mentre jo faig les observacions dels informes de l’escola.

Dietari de l'okupa de l'altell

Són aquelles ganes que la següent sigui la millor novel·la