No oblidis mai que ho fas com pots, que caus i t’aixeques infinites vegades i que la vida és complicada i meravellosa i tu vals molt, reina

Fa poquíssim em van regalar un llibre molt xulo en què a la tapa hi resa, amb lletres vibrants, la frase: “Stay Wild”. ‘Continua salvatge’. És d’aquelles frases típiques i tòpiques que aporten una filosofia de vida intensa, fàcil, potent i que et marquen un camí una mica allunyat de la vida tòpica i típica, tot el contrari que la frase. Continua salvatge, no perdis l’essència, no t’encotillis, no et deixis dominar pel sistema, continua sent tu, no deixis que les factures manin, que els bancs manin, que l’horari mani, que els problemes manin: continua salvatge. Continua lliurepensadora, creativa, lluitadora, reivindicativa, poderosa, ferma, àcida, capaç, valenta, alliberada, potent, sense cadenats, cadenes, gàbies ni massa papers signats a diari. Sí: continua salvatge. Me la miro, la llibreta, les seves lletres vibrants i els seu missatge i penso que aquestes coses, aquestes frases estúpides típiques i tòpiques, ens allunyen de la veritat, de la realitat quotidiana i ens pressionen cap a una felicitat perfecta, cap a un jo perfecte, especialment si ets dona, que l’únic que fa és fer-te sentir malament perquè en lloc de mantenir-te salvatge i poderosa i creativa i bla-bla-bla, estàs preocupada per la pell atòpica dels fills i pel rebut de la llum, que cada cop és més car. Jo necessito llibretes que diguin: “Plora. No passa res. Està bé. I això passarà, tranquil·la”, per aquell moment en què la llista de coses pendents és llarguíssima i, a sobre, t’has refredat però no pots parar a morir amb dignitat perquè tens cinc nens a casa que han de sopar i el company de vida més malalt que tu. Llibretes que diguin: “Paga una càries al juliol i una a l’agost i no matis el teu fill per no rentar-se bé les dents. Les dents es poden empastar. De fill només en tens un”, per quan surts del dentista amb l’instint parricida exageradament alt. Llibretes que diguin: “Ja endreçarem demà” o “Les piles de roba per ordenar són art encobert” o “No ets mala mare si el deixes jugar dues hores seguides al World of Worcraft mentre tu t’empasses tres capítols de Big Little Lies.” D’aquestes, les en vull totes. I les que parlen de les vacances que ja arriben. I les que reflecteixen persones normals i corrents, felices a estones, infelices i atabalades a estones, imperfectes sempre. En lloc del “Carpe diem”, el “Sobreviurem” i en lloc del “Stay Wild” alguna cosa com ara: “No oblidis mai que ho fas com pots, que caus i t’aixeques infinites vegades i que la vida és complicada i meravellosa i tu vals molt, reina, encara que et preocupin més les càries del teu fill que mantenir-te salvatge.” És una frase poc comercial per a una tapa de llibreta, ho sé. I també sé que no soc l’única que la necessita. Moleskine, l’esperem amb candeletes.

No oblidis mai que ho fas com pots, que caus i t’aixeques infinites vegades i que la vida és complicada i meravellosa i tu vals molt, reina

‘Stay Wild’