Educar amb ‘tacte’ vol dir ser sol·lícit, sensible, perceptiu, conscient, prudent, sagaç, cortès, acurat...

El pedagog holandès Max Van Manen parla del tacte en l’acció educativa. Ho fa com si es tractés de l’essència de l’educació, de la pedra angular de tota transmissió, de sabers, actituds, valors o normes. Afegeix al tacte la necessitat d’encarar qualsevol situació de relació mestre-deixeble emprant el to adequat i en el clima propici. Tacte, to i clima: tres elements complementaris en la seva pedagogia. Dos dels llibres més coneguts de Manen són El tacto en la enseñanza. El significado de la sensibilidad pedagógica (Paidós, 1998) i El tono en la enseñanza. El lenguaje de la pedagogía (Paidós, 2004). Encara sentint el ressò de paraules i idees de Lluís Duch, dites per companys de viatge i amics seus, el 9 de gener passat, a l’Ateneu Barcelonès en un acte d’homenatge ben merescut, he recordat Manen. Duch pren de Manen la idea de tacte pedagògic i el considera imprescindible en el si de tota estructura d’acollida, sigui la família, l’escola o altres. Ambdós autors es complementen i ens il·luminen –si mirem la seva llum– una manera de fer escola, una manera d’educar. Potser els entossudits en innovacions de moda poden dir que Manen va escriure la seva primera versió sobre el tacte pedagògic l’any 1991 i que Duch ho recull el 2003. Cert, fa temps, massa temps per no haver après que per educar cal tacte, que vol dir “ser sol·lícit, sensible, perceptiu, conscient, prudent, sagaç, perspicaç, cortès, considerat, provident i acurat”, com afirma Manen. Són qualitats de persones assenyades i sensibles perquè “el tacte es troba governat per idees però depèn del sentiment”. Fèrtil i imprescindible combinació, raó sensible. El tacte pedagògic és un tocar físic o psíquic que no té res d’agressió o tafaneria i que suposa oblidar-se d’un mateix per establir contacte amb cada singularitat, rostre a rostre. El tacte pedagògic fa que el mestre actuï amb agilitat, seguretat i confiança en situacions complexes o delicades perquè és fort i sensible alhora, mai es mostra indiferent a res del que els passa als seus deixebles. Duch i Manen diuen que tacte i contacte són paraules relacionades. Tacte vol dir ‘tocar, realitzar’ i contacte és ‘estar en connexió, mantenir lligams de simpatia’. De manera que tacte i contacte tenen el mateix sentit. Això sí, la connexió és més gran si hi ha contacte. Una pedagogia sustentada en el tacte és aquella que permet créixer l’infant i l’adolescent i transforma l’adult que hi està en contacte.

Educar amb ‘tacte’ vol dir ser sol·lícit, sensible, perceptiu, conscient, prudent, sagaç, cortès, acurat...

Tacte pedagògic