També
Aquest any he decidit que Nadal m’agrada. Cada any, quan arriben aquestes dates (mitjan novembre) em poso a renegar de com les campanyes comercials poden regir-nos tant el calendari, i entre blacksfridays i lots de Nadal, ho cremaria tot i em dedicaria a la vida contemplativa. També és cert que cada any per aquestes dates soc de les que té molt ben planejats tots els regals del tió i Reis i, a més, preparo un calendari d’advent ple de sorpreses per fer-ne o gaudir-ne en família una cada dia durant els primers 24 dies de desembre. Soc de les que van amb temps. I, al mateix temps, renego del temps que ens donen per anar-nos preparant. Que irònic.
Aquest any l’únic que he comprat a hores d’ara són uns mitjons de Harry Potter. Res més. Ni calendari d’advent a punt, ni llista de regals possibles… ni tan sols tinc clar què vull per a mi, que és una cosa que tinc claríssima sempre.
Això sí: a casa ja ens hem menjat una bona corrua de panettones i bombons i ahir, una escudella força nadalenca va fer les delícies de tothom.
He decidit que aquest any, sí. Que deixaré que Nadal m’arrossegui per allà on vulgui i em faci caure a totes les trampes típiques per a embadalits: pel·lícules amb jerseis impossibles i neu, compres d’última hora, centres comercials amb nadales a tot drap i aquest creure en la màgia una mica infantil –però que ara em fa tanta falta– tipiquíssima de Nadal.
Temps en família, amb foc, amb jocs de taula i torrons i, si pot ser, res a l’agenda durant dies. Cauré de quatre potes a les colònies embolicades amb llaç, al brillibrilli a la roba, a les fires de Santa Llúcia i als All I Want for Christhmas Is You que toquin.
Mai no he renegat de la part més mística, més profunda de Nadal: la màgia d’estar junts, la sort de reunir-nos encara vius i amb ganes de celebrar-ho, l’alegria d’un regal que no has demanat, però que cau… Nadal, d’alguna manera, és una festa de la vida i per això a vegades fa mal. Perquè la vida també inclou la mort i la mort pren més rellevància quan la vida se celebra també.
És 26 de novembre avui. Ahir va fer 15 anys que soc mare. Encengueu els llums de Nadal i deixem que aquesta celebració excessiva ens faci tot el mal que ens ha de fer. I el bé, també.