Urgeix un poder polític que encari els reptes que té l'escola i l'educació d'avui

El passat 22 de juny infants i adolescents van deixar l’escola per no tornar-hi fins al setembre, una setmana abans del que és habitual. S’ha tancat curs, el tercer en situació excepcional, i l’escola ha posat el tancat per vacances. Tancada, sense activitat lectiva ordinària. Però les persones que la sostenen, les que en són un bon fonament, no han marxat, continuen fent escola i saben que no poden descansar fins a deixar-ho tot ben embastat per cosir-ho al setembre. Mentre llegiu aquestes línies, docents implicats en l’educació estan preparant el curs vinent, conscients que si no ho fan ara ja no tindran temps de fer-ho. Són les mateixes persones que han aguantat el sistema educatiu aquests tres darrers cursos i que han atès infants i adolescents marcats per la pandèmia, canalla destarotada per les circumstàncies, sovint mancada d’afecte i atenció o, fins i tot, d’aliments i escalfor bàsics. Una mainada que ha après, en la crua realitat quotidiana, que virtual no vol dir, només, que té lloc a través d’internet, sinó que també significa que allò que podria ser no és o només és en potència. L’atenció virtual pot ser plena? Pot ser igual d’intensa i afinada la interacció comunicativa? Podem tenir cura els uns dels altres només des de la virtualitat? Com arriba virtualment l’escalf humà que es pot aconseguir en una aula? L’escola ha posat el seu tancat per vacances i, mentre els esgotats docents treballen, la conselleria fa campanyes de màrqueting (#AvancemLaTornada) lloant la grandesa d’avançar en cinc dies lectius l’inici de curs. Es pot confiar en un conseller que sembla més preocupat per defensar la seva convicció que per trobar sentit a l’escola i a l’educació? Calen persones poc pendents del focus mediàtic i amants d’asseure’s amb representats docents i agrair-los la feina feta. Urgeix un poder polític que encari els reptes que té l’escola i l’educació avui. Hi ha molts desafiaments pendents: llengua, desigualtats, infrafinançament, etc. Pot ser que el primer de tots sigui generar un discurs que redobli el valor de l’escola pública i l’educació. Si no ho fem serà com seguir amb el tancat per vacances. Allò que no es faci amb sentit de bé comú, ho faran els reaccionaris de torn, els que diuen que educar pot ser una acció neutra i alhora critiquen l’escola pública per ser espai d’adoctrinament, els que entenen l’educació com l’arma per mantenir-se en el poder.

Urgeix un poder polític que encari els reptes que té l'escola i l'educació d'avui

Tancat per vacances