Els maltractaments que continuem rebent com a gènere haurien de fer que tots, dones i homes, fóssim feministes

Dimarts 5 de novembre de 2019 Migdia Per a molts mitjans de comunicació el més destacable de l’entrega dels Premis Princesa de Girona 2019 d’ahir va ser el fet de constatar que la princesa Leonor era capaç d’expressar-se en un excel·lent català. Cosa que no hauria de ser notícia, tenint en compte que ha tingut la possibilitat de rebre una educació de qualitat, donat el pressupost que rep la Casa Reial de les nostres butxaques. El que sí que ho hauria de ser és que molts infants migrants que viuen a Catalunya, en un entorn cent per cent castellà, i amb els pocs recursos econòmics que es destinen a l’educació i l’escassa protecció que té el nostre idioma, l’acabin aprenent. A part del valor del jove matemàtic barceloní Xavier Ros-Oton lluint un llaç groc a la solapa davant de les càmeres, em van colpir les paraules que va pronunciar la guardonada Maria Jammal, advocada, psicòloga i fundadora d’Humanity Crew, l’ONG que ofereix ajut psicològic als refugiats: “Ningú pot aturar un jove amb un propòsit ferm.” La seva reflexió era tan vàlida per als joves que es veuen obligats a marxar del seu país, com pels que en aquell moment es revoltaven pels carrers de Barcelona, tots ells cercant un futur millor. Tot això, davant la hipocresia d’aquells que per un costat lliuren premis i per l’altre són el braç executor de la repressió, en un cas i l’altre. Dijous 7 de novembre de 2019 Nit M’aixeco una mica abans de l’ordinador i me’n vaig a la Biblioteca de Sant Antoni de Vilamajor. Avui i demà celebren el Dia de l’Escriptora Africana. Entro a la sala, està cantant la barcelonina d’origen guineà Marga Mbande [a la imatge d’aquest article]. La seva veu potent i melosa em trasllada a llocs llunyans i m’embolcalla amb la calidesa del seu ritme exòtic. No comptava arribar a temps a l’audició, ha estat un regal. Després, la traductora i amiga Maria Lucchetti ha llegit uns fragments del llibre Tothom hauria de ser feminista de l’escriptora nigeriana Chimamanda Ngozi Adichie. M’agrada molt que em llegeixin, quan és algú que ho fa tan bé com la Maria és un autèntic plaer, i si allò que llegeix m’interessa i desperta la meva curiositat ja no té preu. El llibre editat per Edicions 62 és petit i primet, però allò que s’hi diu és gran, molt gran. Es tracta d’una versió de la xerrada que l’autora va fer l’any 2012 a TEDxEuston. No he pogut evitar comprar-lo, per emportar-me’l a casa, llegir-lo, marcar-lo amb llapis, posar-hi pòstits i tenir-lo sempre molt present. La primera citació feia referència a la paraula feminista carregada encara avui en dia de connotacions negatives: que odies els homes; que no suportes els sostenidors –val a dir, que anar sense és tot un plaer–; que no et maquilles ni et depiles; que sempre estàs malhumorada... Lamentablement, encara hi ha molta gent que creu en aquests tòpics i en molts més que es podrien afegir a la llista. Deixeu-me que us digui que em considero feminista, i que dins d’aquest grup hi ha una paleta tan àmplia de colors com en una col·lecció de quadres naïfs. En som moltes: heterosexuals, bisexuals, homosexuals, asexuals...; amb sostenidors i sense; empolainades de maquillatge o no; pelades i peludes... A estones contentes, d’altres tristes, però molt decidides a fer sentir la nostra veu i fer valer els nostres drets. I sí, estic molt rabiosa pels maltractaments que continuem rebent com a gènere i això hauria de fer que tots, dones i homes, fóssim feministes. Abans de marxar, he pogut escoltar la interessant xerrada de l’arquitecta Laida Memba Ikuga sobre els espais domèstics a Guinea Equatorial. Quin goig que actes com aquests se celebrin a la nostra biblioteca. Divendres 8 de novembre de 2019 Migdia Estem perpètuament en campanya electoral. Tips que malbaratin els diners públics pels seus interessos. Demà és jornada de reflexió. Aquesta tarda presentarem Sal roja a la Biblioteca de l’Escorxador de Sant Celoni i recordarem que fa més de 300 anys que dura la repressió a Catalunya. Diumenge 10 de novembre de 2019 Migdia Ahir vam baixar als concerts organitzats per Tsunami Democràtic. Podem estar molt orgullosos de la capacitat de mobilització del nostre poble. Emprenyat, però ferm en la determinació de seguir endavant i de fer-ho sense oblidar, que pel camí, ens hem de cuidar i viure. Avui, el dia serà llarg. Hem anat a votar a primera hora, mentrestant, passaré la tarda escrivint, una bona manera de plantar cara al neguit.

Els maltractaments que continuem rebent com a gènere haurien de fer que tots, dones i homes, fóssim feministes

Tant de bo algun dia puguem deixar de ser feministes