Allò que facis o deixis de fer, et tornarà multiplicat. Penseu-hi sobretot els que tingueu en ment abandonar la vostra mascota aquest estiu

Que són les dues de la matinada, que no puc dormir, que ja havia advertit als quatre nens que portava al cotxe que ens havíem de mentalitzar d’on anàvem i que veure el que veuríem ens posaria tristos i amb ganes d’emportar-nos tots els animals... I que, sobretot –en això hi he insistit–, no podíem tornar a casa carregats d’animals, que el que anàvem a fer era compartir una estona per tenir cura d’ells i donar-los amor. Per tot plegat m’he decidit a fer una tarda de voluntariat a la Protectora d’Animals que tenim a Granollers. Els nens dormen profundament, ara mateix. I que no puc dormir perquè he deixat no sé quants gatets sense les nostres carícies i molts gossos sense el seu passeig perquè només tenim dues mans i vam entrar amb un cor molt gran i hem sortit amb el cor encongit. Perquè els nens ho han entès i ho han paït molt millor que no pas jo. Perquè sentia que ho havia de fer feia temps. Era qüestió de temps que passéssim per allà. Coneixent-me, no comprenc com he trigat tant. Ho hem aprofitat per portar-hi una manta que a casa em sobrava, ben neta i plegada. Quan la veterinària l’ha recollit, em pregunta: “És neta?”. Em pregunta si la porto neta? I ho fa amb una total indiferència i sense prejutjar-me... Què vol dir si la porto neta? I és clar que és neta! Com se suposa que hem de donar les coses? Que potser hi ha algú a qui se li acut donar res que no sigui net? Això m’ha planxat tant com les següents emocions. L’olor de neteja, d’animals, barrejada amb el soroll dels lladrucs, d’entrada és imponent. Les tanques que es combinen per encabir tots els animals també commouen. Són ben bé com una presó. Els cuidadors es mouen amb molt respecte, amb molta resignació al món i amb una evident estima. La meva admiració més sincera per la seva feina i per acceptar la realitat que es troben cada dia. Feu una visita per allà: porteu-hi els nens, que la generació següent es mereix ser millor que la nostra, i deixeu que el cor se us mogui una mica, senyal que encara tenim el valor de la humanitat i l’amor a dins. Deixeu que els cadells de races perilloses us facin volar d’energia en un passeig i gaudeixin de rosegar una pinya i empassar-se un ratolí de camp que han trobat imaginant-se que anaven de cacera... Quan penso que a mi no m’agraden gens aquesta mena de gossos i jo era allà, acariciant-los, se’m remou tot. Que hi havia gossos meravellosos allà que esperen algú que se’ls emporti no només per a un passeig, sinó per estimar-los de debò durant temps. Que després hem passat més d’una hora amb els gats i allò encara m’ha perforat més perquè regnava el silenci enmig de la cridòria dels gossos que encara el feia més clar i més fort. Que hi ha gats preciosos amb una mirada que enamora! Sabeu que acariciar un gat de forma regular redueix la tensió arterial i la possibilitat de patir un infart? Com pot ser que això sol no porti a fer cua a la protectora en lloc de fer-ho a la consulta del cardiòleg o del metge de capçalera? LES NORMES DE L’UNIVERS Posem-nos les piles, si us plau. Posem-nos les piles! No vull sonar amenaçadora però l’univers funciona amb unes normes. No les sabeu? Són senzilles, clares i molt eficients. Les puc traduir i resumir així: allò que facis o allò deixis de fer quan podies fer-ho, et tornarà multiplicat. I no cal que esperis a la propera vida, si tens la sort de creure-hi, perquè és força immediat. A vegades costa de relacionar, però amb l’edat s’aconsegueix! Sobretot per als que tingueu en ment abandonar aquest estiu la vostra mascota. Tingueu-ho ben present: l’univers no dona treva possible. Vaig a intentar recuperar el son! Això sí: malgrat la tristesa que em costa de treure’m, he conegut una voluntària d’excepcional qualitat humana, la Núria. No en sé res més... sorprenentment és jove i molt vital. Visita la secció de gats setmanalment, en té cura, els somriu, acarona fins i tot els més esquerps i marxa amb il·lusió. Ens ha avisat de la personalitat de molts d’ells. He sabut de seguida que ens tornarem a trobar allà. Ho tinc clar! Dolços somnis...

Allò que facis o deixis de fer, et tornarà multiplicat. Penseu-hi sobretot els que tingueu en ment abandonar la vostra mascota aquest estiu

Tarda de juliol de voluntariat