Tarda de juliol de voluntariat
Que són les dues de la matinada, que no puc dormir, que ja havia advertit als quatre nens que portava al cotxe que ens havíem de mentalitzar d’on anàvem i que veure el que veuríem ens posaria tristos i amb ganes d’emportar-nos tots els animals… I que, sobretot –en això hi he insistit–, no podíem tornar a casa carregats d’animals, que el que anàvem a fer era compartir una estona per tenir cura d’ells i donar-los amor. Per tot plegat m’he decidit a fer una…
Contingut exclusiu per a subscriptors
Si ja ets subscriptor, inicia sessió o registra't