Triï el que triï cada centre, és important que s’obri un debat que transcendeix les parets de l’escola.

La decisió que han pres tots els instituts de Granollers i Cardedeu és valenta: quan els alumnes travessin la porta dels seus centres han de deixar estar el mòbil. O sigui, l’han de guardar i no hi pot haver cap telèfon ni a les aules ni als passadissos ni al pati. De fet, l’institut Marta Estrada de Granollers va ser un dels pioners a implantar aquesta norma el 2015. El Departament d’Educació no prohibeix l’ús dels mòbils de forma generalitzada i dona llibertat a cada centre perquè decideixi si aplica o no cap prohibició. Però sembla que la Generalitat el que busca és que la comunitat educativa (professors, alumnes i famílies) hagin d’abordar un debat que no té una resposta categòrica, de sí o no.

Per una banda, els telèfons semblen un obstacle per a la concentració. Ara bé, també hi ha arguments que juguen a favor dels mòbils o, si més no, que cal concedir als joves confiança i llibertat. En primer lloc perquè l’escola ha fet un gran esforç per introduir les noves tecnologies a l’aula i no pot viure d’esquena a la realitat social. El mòbil és omnipresent per a tot i a tothora; i s’utilitza, a més de per comunicar-se i relacionar-se, per informar-se, entretenir-se, treballar i, per què no, també per a la formació. Des de la Generalitat encara posen un segon argument: prohibir indiscriminadament l’ús de tecnologies mòbils als centres pot constituir una restricció del dret dels menors a ser considerats ciutadans i entrar en contradicció amb els objectius curriculars vinculats a l’assoliment de la competència digital. Per tant, potser seria interessant, a l’hora de prendre una decisió com aquesta, escoltar amb atenció què hi diuen els alumnes.

No es tracta, doncs, d’un assumpte de sí o no, de blanc o negre, hi ha una gamma de grisos. Hi ha un sentiment majoritari a favor d’aquesta mesura restrictiva a Granollers o Cardedeu? Són interessants les reflexions que fan els mateixos alumnes: sense mòbil no se senten tan pressionats ni controlats; i tenen més temps per parlar entre ells i socialitzar-se.

Triï el que triï cada centre, és important que s’obri un debat que transcendeix les parets de l’escola.