Els grecs deien que ser temperant vol dir estar dotat de bon sentit

Ningú no pot esperar que la temprança sigui la virtut dels adolescents i els joves, no els pertoca ser temperants. Són, i així ha de ser, foc, ímpetu, risc, atreviment, arrogància, audàcia i gallardia. Les seves poques experiències prèvies no els han dut encara a pensar que potser cal frenar a temps. Precisament allò que fa perillar la vida els convenç de viure-la amb intensitat màxima, sense deixar escapar cap moment de plaer. Sempre i arreu ha estat així, ningú no pot retreure a adolescents i joves que visquin fregant línies vermelles. La majoria de nosaltres també ho vam fer, no ho oblidem. Els adults els hem lliurat a un món de consumisme, plaers fàcils i emocions fortes que ara els prohibim. Viure entre amics, la família triada, sempre ha estat desig d’adolescents i joves i optar pel risc i el descontrol és una forma clàssica de rebel·lia. La temprança se l’ha d’exigir cadascú i reclamar-la a tota figura pública. El cristianisme, seguint la tradició platònica, diu que les quatre virtuts cardinals, prudència, justícia, fortalesa i temprança, són pilars de la vida moral en comú i, cristiana o laica, és urgent una nova vida moral en comú. En el seu Diàleg de Protàgores, Plató va fer elogi de la temprança i a La República deia que la justícia és la virtut suprema perquè ella sola permet un bon govern de la ciutat. Quatre virtuts imprescindibles que puguin compondre, ben acompanyades de valors ètics i estètics, una nova vida en comú, la que necessitem per no posar en perill imminent tota la humanitat. Temprança és virtut sense extrems. Els grecs deien que ser temperant vol dir estar dotat de bon sentit, ser capaç de moderar la passió, de situar-se en algun punt de poc desequilibri. Té bon sentit qui s’acontenta amb poc i en gaudeix, cosa que només aconsegueix amb autodomini i autocontrol, disposant de capacitat per renunciar a fer allò que desitja fer però no necessita. Millor encara, tenir bon sentit vol dir ser sobirà per abstenir-se de fer allò que hom desitja i pot fer però decideix no fer perquè sap que fent-ho perjudicaria algú altre. Temprança és virtut de perseverants, fiables, compromesos, responsables i lleials. El temperant modera impulsos, assaboreix la vida de forma sòbria i austera perquè coneix la fragilitat humana i tem la trencadissa que provoca l’excés i l’exageració. Avui pertoca a tots prendre decisions valentes i prudents, temperades i justes.