El sentit comú, saviesa mundana, em diu que la millor de les quatre erres deu ser la de reduir

M’he quedat sense saber què dir perquè la realitat em desborda i em sento immersa en una guerra de consignes que no sempre entenc i mai suporto. Silenci o conversa, sisplau! Pensant en aquest res a dir, ha emergit, amb entitat pròpia, el re. Re és la variant de res, no res, nihil, nada. També és la segona nota de l’escala musical. Aquest prefix d’origen llatí ens indica ‘de nou’, i té un sentit semblant al grec neo ‘nou’. Paraules com reconstrucció, repetició, redefinició, redreçament, restabliment, reedificació o rehabilitació ens proposen ‘tornar a començar’. L’ésser humà té la urgència de sentir-se renéixer, tot i que l’essencial de la vida hi és des que hi ha vida humana. Allò que n’hem dit progrés canvia litúrgies i ornamentacions i solem confondre progrés amb consum(isme). Consumir en excés permet canviar el decorat però no sacia el desig de vida plena. La ciència, i sobretot la tecnologia, avancen cap a formes superiors, i transformen la vida dels humans, però ni una ni l’altra acaben de trobar el desllorigador per al progrés humà global. Es parla de la immediatesa de la destrucció de la terra i molts no sabem si és una estratègia més del sistema productiu o un avís seriós per canviar de prioritats. Pel que pugui ser, faríem bé d’escoltar el nou ecologisme social, que va més enllà de tenir cura del medi ambient i proclama la necessitat de tenir cura de les persones. Si convertim la regla de les quatre erres, reduir, reutilitzar, reciclar i recuperar en pràctica quotidiana serà més fàcil tenir cura els uns dels altres. El sentit comú, saviesa mundana, em diu que la millor de les quatre erres deu ser la de reduir, verb d’origen llatí re-ducere que significa ‘tornar al seu lloc, al seu estat natural’. Sabrem tornar al seu lloc allò que hem fet malbé? Tenim temps? Molts joves reclamen que no fem més mal al planeta, ni a nosaltres mateixos, que acceptem que som finits, com els recursos naturals. Potser hi som a temps si reforcem una educació nodrida de compassió, cooperació i ajut mutu. Do: reimplantem la confiança. Re: redrecem relacions malmeses. Mi: reanimem projectes comuns. Fa: reconfortem-nos amb abraçades i carícies. Sol: redefinim futurs possibles. La: recorrem junts camins perduts. Si: repensem un sentit per a la humanitat. Convertim el re, en companya d’escala musical per a la vida i que el desig de tot no ens porti al no re(s)!

El sentit comú, saviesa mundana, em diu que la millor de les quatre erres deu ser la de reduir

Temps de ‘re’