Tenir consciència
Tenir o no tenir consciència, aquesta és la qüestió! Usem moltes expressions que indiquen el valor que donem a la consciència i alhora ens interpel·len i fan dubtar de si en disposem o no: tinc remordiments de consciència; no té consciència; li fa rau-rau la consciència; té la consciència bruta o neta; si fóssim conscients tot aniria millor o quanta inconsciència.
Al marge de la consciència implantada per alguna fe o doctrina, tenir consciència potser només vol dir que existeix un qui que se sap un si mateix, un jo. Un si mateix capaç de sentir vergonya i fàstic pel que ha fet o, ben al contrari, satisfacció perquè sap que ha actuat amb bondat, prudència i encert. Un si mateix que sap què pensa i per què ho pensa. Ningú no pot jutjar els pensaments dels altres, cadascú que pensi el que vulgui o el que pugui, només podem valorar els actes, ni les intencions ni els pensaments. No obstant, cal tenir consciència d’allò que pensem i saber fer-ne autocrítica, cosa que suposa que un mateix és conscient del que sap i de com ha arribat a saber-ho. Un mateix pensa el que pensa, i si és conscient, sap que potser no hi ha arribat sol a pensar el que pensa, sap que potser li han fet pensar, potser l’han contaminat del pensar d’algú altre, l’han manipulat, persuadit, il·lustrat o educat. Qui pot dir penso en plena llibertat?
Pensar en llibertat en un món en el qual la llibertat s’explota més del que es reprimeix és tasca àrdua i poc plaent. Llibertat, pensament i consciència van de la mà i, com afirma Emilio Lledó, és més fàcil dir el que es pensa que pensar per si mateix allò que es diu. Si no es pensa en llibertat, es pot tenir consciència plena? David Bueno diu que la consciència és un misteri però també assegura que és un lloc, un lloc que no té lloc propi en el cervell sinó que es genera per la interacció i agregació de moltes àrees del cervell que impliquen els sentits, la memòria i les emocions i diu que conservem l’autoconsciència fins al final de la vida, essent conscients de l’existència.
Perquè l’educació faci descobrir el paper que té cada si mateix en les desgràcies de la humanitat, desvetlli consciències i faci que ningú i mai tingui la seva del tot tranquil·la, anhelo eixams de docents despreocupats de protocols inútils o d’innovacions imposades però capaços d’estremir-se en percebre tota la injustícia i tot el patiment aliè. Poden ser la clau per anar afinant consciències.