Tensió i indefensió a les residències de gent gran
Tensió, ansietat, indefensió i angoixa són els qualificatius que responsables de residències de gent gran del Vallès Oriental consultats per EL 9 NOU han fet servir per descriure el que han viscut aquests dies d’alarma als seus equipaments. Més enllà de sensacions, però, el més lamentable és que la crisi de la Covid-19 ha deixat pel camí una llarga llista de defuncions de persones grans i resulta inevitable preguntar-se fins a quin punt no ha fallat el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, responsable del seguiment i la fiscalització de les residències tant públiques com privades i concertades, tal com ja va apuntar fa uns dies el president Quin Torra. No és cap casualitat que aquest mateix dimecres a la tarda s’hagi anunciat que el Departament de Salut passa a fer-se càrrec d’aquests centres.
Resulta força complicat establir quin percentatge del caos a les residències rau en un desbordament inevitable, producte de la virulència de la pandèmia entre els professionals que els atenen i la gent gran, i quin percentatge ha tingut a veure amb una mala praxis o, el que seria més preocupant, en mancances estructurals a les residències del país. Tal com han denunciat els sindicats, els treballadors de les residències de gent gran privades i concertades no han tingut res del que els calia: ni equips de protecció individuals (EPI) ni mecanismes de diagnosi (tests) ni instruccions coherents per als residents amb simptomatologia. Cada residència ha sobreviscut l’impacte del coronavirus com ha pogut, sense una resposta coordinada. És descoratjador haver de reconèixer que s’han trobat abandonats al seu destí.
El coronavirus ha obert la caixa de pandora d’una situació amb alguns indicis abans de la pandèmia i que no és altre que el model d’atenció a les persones grans. La dotació de personal de molts centres sembla insuficient per a una cura de qualitat. I això no treu que cal reconèixer l’esforç sobrehumà que molts gestors i treballadors han hagut de fer i continuaran fent aquests dies als seus centres, igual que la seva vocació de servei. Però quan passi l’epidèmia, queda clar que el debat sobre l’organització de la residències s’haurà d’abordar amb urgència absoluta.