Francesc Abarca, autor del documental 'Terra de músics'

Dilluns al matí. Cafè al bar-restaurant El Trull del Casino Club de Ritme amb Francesc Abarca i Fontseca (Granollers, 1944), autor del documental Terra de músics. El film, resultat d’un treball de mes de tres anys, es va presentar el 15 de maig passat a la sala Tarafa com “un homenatge als músics de Granollers, grups i conjunts de moda dels anys 60”. Amb una durada de 74 minuts, el treball se centra sobretot en el període que va dels anys 40 als 60 del segle passat, època en què Granollers va comptar amb importants orquestres i formacions ben diverses amb músics de prestigi. L’ara jubilat Francesc Abarca assegura que després de veure la bona acollida que va tenir el seu treball, li agrada pensar que ha contribuït a “fer conèixer encara més els músics de la ciutat”. Malgrat no ser un expert en la matèria, reconeix que sempre s’ha sentit atret per les possibilitats del vídeo. Aficionat a la fotografia, va participar en concursos locals allà pels anys 60. Després, però, l’afició va quedar arraconada quan va començar a treballar de pastisser a Can Cunillera. Fet el servei militar i passats els anys, va fer de comercial dins el sector de l’alimentació. Va ser a partir de 2011 quan es va comprar una càmera de vídeo i va començar a rumiar la possibilitat de fer algun projecte. Amb la col·laboració dels Amics de la Ciutat de Granollers, entitat que presideix Carme Batlle, el projecte és ja una realitat. El seu treball repassa la història d’un àmbit força documentat a la premsa granollerina, que Abarca ha consultat a arxius d’entitats, institucions i particulars. Amb més de 44 fragments musicals, el documental n’ofereix d’especialment emotius, cas de les entrevistes a Bonaventura Garcia, Salvador Borràs, Amador Garrell –tots tres desapareguts– i Josep Arenas, músics de la mítica Orquestra Selecció que va dirigir el mestre Josep Maria Ruera. També hi ha moltes referències a altres mestres com els Pey –una nissaga familiar amb membres a les orquestres Selecció, Pla Pey i Ibèria–, els Vilà Ayats, Vicenç Vacca, Amador Molins... El documental esmenta i fa un recorregut per la trajectòria dels conjunts Tellen’s i Gèisers. Entre els qui han ajudat en el film destaquen Esteve Colomer, Salvador Borràs, Josep Arenas, Olga Pey, Josep Rovira i Pere Vilà. Tot aprofitant que el documental es titula Terra de músics, la curiositat em porta –via Arxiu Municipal– a descobrir d’on ve aquesta dita, qui va batejar Granollers com a terra de músics? La resposta és al setmanari La Gralla del 8 de maig de 1921, a la secció Crònica, subapartat Notes i comentaris: “En La Comarca, periòdic olotí, hi llegim uns elogis del jove professor de flauta, en Marian Bataller, compositor i mestre director de l’Orfeó Granollerí del carrer d’Umbert. En el número passat de la revista El Cine de Barcelona, s’hi publica una composició musical d’en Josep Maria Ruera, el jove violí i compositor, tot d’una peça... Sovint tenim noves de Madrid, d’en Santiago Margenat, aprofitat violoncelista, i de l’Uyà, el bohemi artista. En Sendra és a Portugal, formant part d’un notable quintet... De Figueres, acabem de llegir el nom prestigiós d’en Martí Llobet, director de l’Orfeó Germanor Empordanesa... A Vic segueix la seva tasca, estimable de debò, el compositor B. Morató i Maynou, director del Conservatori i de l’Orfeó Vigatà... A Barcelona, veiem músics de Granollers per tot arreu i tots ocupant llocs preferents. Els germans Clot, amb el violoncel, conserven la tradició musical de la família. En Peret Brugués, qui dirigeix la Unió Artística. I el noi Rovira, i el noi Xirau, i altres que ara no recordem, qui formen part de les més notables corporacions orquestrals... Avui, l’Orfeó Granollerí que dirigeix l’Aureli Font, va a Sant Celoni, on triomfarà com a tot arreu... Els vells federals diuen: ‘Granollers, terra de llibertat.’ I ‘de músics’, afegim nosaltres. Avui fan tant pel nom de Granollers els músics, com el mateix mercat dels dijous.” La crònica no està signada, però possiblement és de Josep Garrell i Alsina. A més a més del reportatge Terra de músics, Abarca ha realitzat el documental Quina vida, Manolo!, dedicat a l’escultor calderí Manolo Hugué, amb la col·laboració de Tomàs Mas i que es va presentar el 29 d’abril passat, a Caldes de Montbui. Casat amb Esmeralda Gelis, el matrimoni té dos fills, Patrícia i Marc, de 50 i 46 anys respectivament, i quatre nets: Jaume, Sira, Pol i Berta.

Francesc Abarca, autor del documental 'Terra de músics'

Terra de músics des del 1921