Que fina que és, la línia que separa el somni de l’objectiu

En una terrassa veneciana... quant de glamur en dues paraules, eh? / il·lustració: Fred Taylor (1875-1963) Ente Provinciale per il Turismo - Venezia Fa no gaires dies, en una terrassa veneciana –quant de glamur en dues paraules, eh?– parlava amb una bona amiga dels nostres objectius pel que quedava d’any. Ella va enumerar els seus amb seny i il·lusió, a parts iguals, i fins els va posar data. Seguint el seu exemple, jo vaig enumerar els meus a continuació. Deu ser que soc de mena expansiva o hiperactiva o excessivament somiadora, però va resultar que en tenia uns quants. La meva amiga va riure però també em va dir: “Per què no?” Pensant-hi després, amb els dies, m’he adonat que alguns no acaben de ser objectius del tot, sinó més aviat somnis o possibilitats que m’agradaria concretar però que objectius com a tal, objectius necessaris, no ho eren. Que fina, la línia que separa el somni de l’objectiu. És només una qüestió de possibilitats? De tenir-ho més o menys a l’abast de la mà? De la mida de l’esperança? De la necessitat? Si ara feu una llista d’objectius per a l’estiu o per a la meitat de 2024 que us falta... hi posareu factibles o somnis? Si els somnis no són factibles, aleshores ja no són somnis tampoc, oi? Deixaré que aquestes reflexions sobre somnis, objectius, realitats i idees quedin surant aquest estiu fins que ens retrobem. Perquè aquest és el meu darrer article fins al setembre. Aquest any he demanat fer vacances d’articles durant dos mesos, com les escoles. I la bona gent d’EL 9 NOU m’han dit que sí. Saben que un dels meus objectius d’aquest estiu és agafar aire, descansar fort i sí, també, acabar una novel·la que fa molts mesos que ronda. Vaja, que no escriure per escriure seria el resum. Acabar aquesta novel·la és un dels objectius que li vaig dir a la meva estimada amiga. I potser és més un somni que no pas un objectiu perquè, qui sap, potser no el podré complir perquè la vida collarà o perquè la inspiració no serà suficient o perquè un altre somni, més gran, més somni, es colarà pel mig i m’ocuparà la vida, amb alegria. D’aquí a poc també, quan ja no us escrigui cada divendres, espero tatxar algun dels objectius de la llista que també vaig compartir amb un Spritz a la mà: les pràctiques de la UOC aprovades i, per tant, un pas més fet per a aquest títol de Psicologia que ha passat de somni a objectiu, mira tu com són les coses. I a la tardor, també, s’han de consolidar coses que no eren somnis ni objectius i que ara són l’objectiu més gran i un somni que s’ha fet molt realitat. Us explico coses i no us n’explico cap. Perdoneu-me el misteri i a més em faig la diva i plego dos mesos, com si tingués la vida tan plena de coses que hagi de costar escriure un article. No és el meu objectiu ni anar de misteriosa ni de diva. Però els meus objectius i els meus somnis han de tenir una mica d’espai per complir-se i jo energia per dur-los endavant. Us desitjo, de tot cor, que aquest estiu el tema sigui aquest: complir objectius i somnis i, si pot ser, parlar-ne, amb amor, en una terrassa veneciana. Fred Taylor (1875-1963) Ente Provinciale per il Turismo - Venezia