Testimoni de l’horror del 1938
Dimarts al matí. Cafè amb Albert Canet i Calderó al restaurant El Trull del Casino de Granollers Club de Ritme. Objectiu, parlar del seu avi, Albert Canet i Botey (Terrassa, 1909 – Granollers, 1987). El motiu? La presentació al vestíbul de l’ajuntament de l’exposició “Bicicletes en blanc i negre”. La mostra de fotos versa sobre l’ús de les dues rodes a Granollers durant la primera meitat del segle passat com a mitjà de transport i també com a esbarjo i pràctica esportiva. Les 14 imatges que es poden veure són de Ferran Salamero, Francesc Gorgui, Joan Guàrdia, Mercè de Bufí i Albert Canet i Botey, industrial llauner i aficionat a la fotografia. Les 14 instantànies certifiquen la importància del sector en aquella època amb firmes i negocis com Ciclos Sastre, Masferrer, Basolí-Derbi…
Però deixo de banda aquest interessant món de la bici per centrar-me en Canet i Botey, un dels fotògrafs de la mostra. Reconstruir la seva vida resulta més fàcil gràcies al testimoni del seu net Albert, bon coneixedor de la seva trajectòria com a professional electricista i com a fotògraf. Va ser gràcies a la seva persistència i a l’estima que sent encara per l’avi que va descobrir una caixa d’eines de llautó que contenia unes quantes fotos al taller familiar del carrer Agustina d’Aragó ara fa uns mesos. La descoberta el va posar sobre la pista fotogràfica del seu avi, “un home extremadament treballador, però del qual no sabíem gairebé res de la seva faceta amb la càmera de fotos”.
Albert Canet i Botey va venir de Terrassa a Granollers en quedar orfe. Apadrinat pel seu oncle Josep Botey i Canyameras, va aprendre l’ofici de llauner a Can Botey. Amb el pas dels anys, el 1939 es va posar pel seu compte. Va obrir una botiga d’electrodomèstics a la plaça Perpinyà i va continuar amb el taller d’electricista. Al negoci familiar l’acompanyaven la seva dona, Emilia Carreró i Jené, i els seus tres fills, Ramon, Josep i Antoni, que va morir a 24 anys. La botiga va tancar el 1997, però el taller va continuar –i encara segueix amb el nom d’Elèctrica Canet– sota la gestió del seu fill Josep i el seu net Albert, la quarta generació del negoci. Empresa referent del sector, entre els seus clients manté alguns de ben antics: Murtra, la Residència de les Germanes Josefines…
Però tornem de nou al dia que l’Albert troba les fotos de l’avi amagades en una caixa vella. Feta la troballa, el net va començar a trobar respostes a algunes de les coses que havia preguntat al seu avi i sobre les quals aquest va guardar gairebé silenci absolut. En total, el tresor descobert inclou 31 plaques de vidre i 237 fotografies en paper fetes a Granollers entre el 1920 i el 1930, amb domini d’imatges de retrats de grups en moments festius: festa major, sants de barri, balls de donzelles, envelats, aplecs i esdeveniments esportius. Conscient del valor patrimonial de la troballa, l’1 de juliol de l’any passat, la família va decidir donar a l’Arxiu Municipal un material que ha passat a configurar el Fons Albert Canet i Botey.
El desaparegut fotògraf i industrial va publicar a La Gralla durant uns anys, la majoria de vegades per encàrrec. I un dels més importants li van fer el 31 de maig de 1938, amb el bombardeig de Granollers per part de l’aviació feixista italiana. Hi van morir 224 persones i centenars de ferits. L’Ajuntament va encarregar a Canet i Botey que documentés els morts sense identificar de la Porxada, de la Carretera, de l’Hospital i del cementiri. Agències internacionals de notícies van publicar algunes d’aquelles esgarrifoses imatges i d’altres van quedar a l’Ajuntament. Un cop acabada la guerra, però, els nacionals van requisar tot el que van poder per amagar les petjades de l’horror que havien causat. També van confiscar totes les fotos que tenia Canet i Botey a casa seva. I per reblar el clau, per ser l’autor d’aquestes proves gràfiques l’home va ser condemnat a dos mesos de presó, que va passar al camp de concentració que els feixistes tenien a la zona de la plaça de la Caserna.
Superada la postguerra, Canet i Botey es va centrar en la seva feina i gairebé no va tornar mai a disparar més fotografies. En rememorar els fets, Canet i Calderó ho té clar: “L’avi, com tants d’altres represaliats pel franquisme, va emmudir per la magnitud de la tragèdia que havia vist i patit i que havia fotografiat.” “L’horror viscut el va poder”, conclou el seu net, orgullós del legat que el seu avi ha deixat a la ciutat.