Tocada pels gens de l’handbol
Dilluns al matí, cafè amb Gemma Barbany i Grau (Granollers, 1961) al restaurant El Trull del Casino. Comencem la xerrada tot recordant la ponència que sobre el BM Granollers i l’esport femení va oferir el Centre d’Estudis de l’Associació Cultural el passat 17 de març al Museu de Granollers. Presentat l’acte per l’historiador Diego Sola, hi van intervenir Lambert Botey, Míriam González, Andrea de la Torre i Gemma Barbany, exjugadora i exentrenadora.
La ponència va abordar les tres etapes per les quals ha passat l’handbol femení al club granollerí. A saber: 1967-1972, l’inici per part de les pioneres; 1976-1989, l’aposta per la competició, i 1999-2021, la consolidació absoluta. Exposat així es pot entendre que la incorporació de les dones al BM Granollers ha estat cosa fàcil, però tot escoltant els ponents va quedar ben clar que la seva ha estat una lluita constant d’esforç i reivindicació. Segons va insistir Lambert Botey, “ho van fer en una època complicada en la qual jugaven gairebé sense públic i amb el suport només d’uns pocs dirigents”. Al grup de pioneres van destacar Margarita Larripa, Rosa Civit, Carme Badillo, Rosa Ventura, Rosa Colomé, Carmen Sánchez…
Després d’uns anys sense jugadores en actiu al club, va ser el 1976 –l’any de la Recopa granollerina– quan un grup de noies del Col·legi Vedruna va concretar un equip cadet de balonmano. La temporada 1977/1978 van passar al BMG. Federades, l’equip juvenil competia a Segona Provincial i va tenir com a primers entrenadors Mariano Ganduxé i Miquel Barbany. La temporada 1980/1981 l’equip va guanyar la lliga i va participar en estades internacionals…
Gemma Barbany, que va jugar de 1976 a 1985, era aleshores una lateral esquerra que llançava amb molta potència. Amb gens familiars balonmanístics de primeríssima generació –el seu pare, Joan, va ser un gran jugador i va ser considerat el president a l’ombra molts anys–, la Gemma va jugar fins que li ho van impedir tres lesions greus.
Barbany encara recorda els anys en què va compartir tota mena d’experiències amb companyes a dins i a fora de la pista. És una llarga llista de noms: Montse Cladellas, Maria Àngels Castillo, Dolors Galbany, Pilar Roca, Mercè Martínez, Montse Camps, Anna Arilla, Maria Àngels Molinero, Neus Barbany, Rosa Maria Arimany, Quira Bernaus, Maria Àngels Ruiz, Lilial Bernabel, Neus Bellavista i Susana Canal.
Obligada a deixar la pista de joc i una vegada llicenciada en Ciències de l’Educació Física i Esports, entre el 1986 i el 1989 va ser entrenadora. Al BM Granollers va estar al capdavant de diferents categories cadets i juvenils femenines, equips integrats, entre altres, per Montse Serra, Montserrat Barceló, Palmi i Rosa Serrano, Encarni Gutiérrez, Rosa Campà, Susana Soriano i Rosa Ribes, exjugadores totes elles a les quals considera encara ara “les meves nenes”. Malgrat el bon gust de boca que va deixar aquesta època, l’handbol femení del BM Granollers va rebre un nou revés el 1989. Per circumstàncies ben diverses, la secció femenina es va veure obligada a deixar l’entitat per formar part del Club Canovelles, assumpte un servidor que desconeixia fins ara i que, vist en perspectiva, fa que em pregunti, qui va ser el responsable d’aquesta decisió.
Després de 10 anys, el 1999 va arrencar una etapa nova. L’handbol femení va tornar al BM Granollers i ho va fer amb força. Tanta, que 20 anys després i amb totes les categories femenines representades al club, el primer equip juga a la Divisió d’Honor i mira amb optimisme cap a Europa. Cal millorar coses amb relació a l’handbol masculí, però les jugadores del BM Granollers s’han guanyat el respecte i la consideració de l’afició. Barbany explica que les dones llegeixen l’handbol d’una manera diferent que els homes: “Ells aprofiten la força física i nosaltres, la tàctica col·lectiva.”
Gemma Barbany és professora d’Educació Física a l’EMT i especialista al Crack Sports Club d’estimulació precoç dins el medi aquàtic per nadons de 0 a 3 anys. L’any 2007 va publicar el llibre Los bebés en el agua. Casada amb Jordi Capdevila, tenen quatre fills: Pol, de 31 anys; Joana, de 29; Georgina, de 25, i Martina, de 19, jugadora del primer equip. Per al periodista Miki Güell, “som davant d’una crac i també davant la prova que mostra el camí a seguir amb el planter”. També són avis de dos nets: Theo, de 5 anys, i Olívia, de 5 mesos.