Guardians de la biodiversitat

Dimecres al matí al bar La Pradera amb Toni Arrizabalaga i Blanch (Barcelona, 1959), coordinador del Museu de Ciències Naturals de Granollers. El museu ocupa dos edificis, un de nova planta inaugurat el 2012 i un d’antic anomenat popularment La Tela –o casa Pius Anfres–. La torre modernista del 1912 és obra de l’arquitecte J. Batlle i va ser rehabilitada per Josep Maria Botey el 1986. Des del 3 de maig de 1987 que la casa acull el Museu de Ciències Naturals. És una rara avis que situa Granollers en el club selecte de municipis a Catalunya i a l’Estat que compten amb un equipament d’aquesta mena. És un territori on campa lliure el Laberintodont i on des del proper 1 de desembre l’espai incorporarà el gran mur visual Submergències de l’artista granollerí Vicenç Viaplana. La gènesi del museu rau en l’àrea de Ciències Naturals del Museu de Granollers. Dirigida als anys 80 del segle XX per Antoni Jonch, hi col·laboraven voluntàriament un grup d’estudiants format pel mateix Arrizabalaga, Rosa Sánchez, Èlia Montagud, Pedro Rubio, Pere Casals i Daniel Selva, entre d’altres. Inaugurat el Museu de Ciències Naturals amb Jonch com a director, el nou equipament va ser reconegut de seguida pels seus treballs de recerca en flora i fauna vallesana primer –amb el Montseny com a epicentre dels estudis– i de tot Catalunya després. La tasca del Museu de Ciències Naturals Les propostes del museu comprenen exposicions permanents i temporals; equipaments com el jardí, la biblioteca, el planetari, les aules de paleontologia i de malacologia, el Centre de Documentació del Montseny, l’estació meteorològica i Can Cabanyes; les col·leccions de zoologia, paleontologia, geologia i botànica; visites guiades, tallers, sortides a la natura, etc. Cadascuna d’aquestes finestres té un munt de dades significatives. Als jardins Antoni Jonch hi ha representades espècies de les diferents comunitats vegetals vallesanes; la biblioteca disposa de més de 8.000 volums; el planetari ofereix sessions escolars i públiques de coneixement de cel nocturn; l’aula de paleontologia Joan Maria Viader ofereix una col·lecció de fòssils de mes de 5.500 peces, la seva gran majoria d’invertebrats i plantes; l’aula de malacologia Frederic Travé Alfonso la formen més de 500 peces; el fons bibliogràfic del Centre de Documentació del Montseny aplega uns 5.000 títols... El Museu de Ciències Naturals és conegut també per la tasca del Grup de Recerca Bibio. Està especialitzat en l’estudi dels quiròpters (ratpenats), lepidòpters (papallones), petits mamífers (insectívors i rosegadors) i rèptils i amfibis (herpetologia). Busquen respostes a moltes preguntes d’actualitat: com es veu afectada la biodiversitat pels canvis de paisatge? I pel canvi climàtic? Entre altres missions, la gent del Museu de Ciències Naturals fan seguiment d’indicadors de la qualitat ambiental de Catalunya que promou la Generalitat; són vertebradors del Pla Estratègic de Seguiment i Recerca per a la Conservació del Medi Natural a la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació; estudien la interacció entre ratpenats i papallones nocturnes que causen plagues agrícoles en diferents conreus; lideren la recerca sobre l’ecologia migratòria de la papallona migradora dels cards... I en clau estrictament vallesana, també tenen cura de la protecció del tritó del Montseny –l’espècie més amenaçada de la comarca–, controlen expectants la presència de la llúdriga al riu Congost o segueixen el creixement del porc senglar. Fill del fabricant d’orgues i organista Josep Maria Arrizabalaga, en Toni és llicenciat en Biologia per la UB i autor de diversos treballs de recerca. En té un de molt especial, que va consistir a posar un nom comú a cadascuna de les 210 papallones que hi ha a Catalunya. Exigent com és, en Toni voldria una plantilla més àmplia per avançar en el camí de la recerca i agilitzar el sistema de funcionament diari per optimitzar resultats. A hores d’ara, el museu compta amb 9 treballadors, uns 20 col·laboradors i més de 300 voluntaris d’arreu de Catalunya, Andorra i les illes Balears. Casat amb la biòloga Èlia Montagud, el matrimoni té una filla, la Fiona, de 23 anys, que treballa a la Pastisseria Colomer. En Toni assegura tot convençut que, a més de fer el millor tortell de nata del món, a Can Colomer venen un Bismarck insuperable. Amant de la natura, viu a Can Pere de l’Om, a Marata. Conrea un hort i té oques, gallines i un ruc.

Toni Arrizabalaga, coordinador del Museu de Ciències Naturals de Granollers

Guardians de la biodiversitat