Toni Cornellas, president de l'Associació Esportiva La Mitja

Quan surtin aquestes línies, faltaran ja només unes quantes hores per a la celebració de la 32a edició de la Mija Marató Granollers-les Franqueses-la Garriga. O el que és el mateix, per a la Mitja, una prova esportiva que ha aconseguit, gràcies a la bona tasca dels organitzadors, fer-se un nom i un lloc dins les millors de tot l’Estat. La història de la Mitja ens diu que cap allà el mes d’octubre de 1986 un grup d’atletes granollerins va anar a córrer la Marató de Donosti i que una tarda es van trobar que el familiar xirimiri basc no els va deixar sortir de l’hotel. Cabòria va, cabòria ve, Pere Cornellas, Toni Cornellas, Joaquim Fradera, Eduard Botifoll, Norbert Girbau i Miquel Maymó van tornar a Granollers amb la pensada d’organitzar no una marató sinó la Mitja. En pocs mesos la pensada es va convertir en realitat i el 18 de gener de 1987 uns mil atletes van participar en la prova organitzada pel Col·lectiu d’Atletes de Fons (CAF). Des d’aleshores i fins ara, en cadascun dels seus 21.097 metres, hi ha estampats l’elegant gambada dels atletes d’elit que semblen volar –és un plaer veure’ls córrer per la carretera transversal esportivo-político-social de Granollers-les Franqueses-la Garriga– i també la marcada petjada dels milers d’esforçats esportistes populars. Aquests –el cas d’en Jordi, la Joana, l’Helena, en Txema, el Cesc i la Rosa– representen els milers de dorsals que seran aclamats aquest diumenge per la gent que veurà la prova. Tots aquests atletes superaran també quilòmetres amb noms propis com els assignats a Josep Pruna, Josep Saperas, Josep Maria Lloreda, Josep Palomino, Ramon Grivé, Germà Morlans, Francesc Campanya, Joan Rocasalbas, Toni de Arriba, Núria Albó, Joan Bretcha, Josep Sagarra, Alfredo Codina i Roque Soto. Han passat 32 edicions i la Mitja continua –malgrat la forta competència– amb bona salut. Agafat el relleu de la ciutat atlètica coneguda especialment pel Cros Ciutat de Granollers, els del CAF –sigla amb reminiscències al CAG (Club Atlètic Granollers) i convertits des de fa un temps en Associació Esportiva la Mitja– han fet de la prova un referent. La Mitja ha sumat exposicions, xerrades, entrenaments especials, concerts, creacions artístiques, voluntaris... i proves com els 10 Quilòmetres, el Quart i la Mini. Un d’aquells atletes que va somiar un dia de xirimiri que la Mitja podria ser realitat presideix des de fa anys l’entitat. El seu nom, el sap tothom: Toni Cornellas. Jubilat i superats els 63 anys, es conserva amb bona forma; comunica tant amb les mans com amb les paraules; és lleó i té fusta de líder. Diuen que la tenia ja al col·le i que la va forjar més tard allà per on ha passat. A saber: Roca Umbert (administratiu), l’Ajuntament (regidor del PSC-PSOE al primer ajuntament democràtic de 1979 –a les fotos de l’època és dels que surt amb el puño en alto–), l’escola Pau Vila de Can Gili (director), el Consell Comarcal del Vallès Oriental (gerent durant 16 anys) i l’Institut Antoni Cumella (professor d’educació física). Li agrada treballar en equip amb gent de plena confiança. Ara ho són: el seu germà Pere, Joan Villuendas, Marcel·lí Camats (pare i fill), Teresa Maria Riera, Jaume Delhom, Carles Fernández, Francesc Campanya, Martí Fructuoso, Quim Fradera, David Juncà, Jordi Planas, Rafael Escalera i Lluís Baella. Situat en el quilòmetre 0 de la Mitja (punt de sortida en el qual tot pot passar), en Toni dedica ara bona part del seu temps a viatjar, a gaudir del seu entusiasme una mica boig per l’atletisme (té per costum pujar corrent al Sui el primer dia de l’any, per exemple) i a la presidència de la Mitja. Sempre inquiet –i així em consta per la nostra coneixença des dels nostres temps sindicalistes de Roca Umbert allà cap al 1977– busca la complicitat i la col·laboració del grup que... si pot liderarà. Ah, advertits queden: quan ell diu “entesos?” vol dir entesos (paraula de TC, Toni Cornellas). Més granollerí que la Pedra de l’Encant, porta com pot això de viure a Barcelona.

Toni Cornellas, president de l'Associació Esportiva La Mitja

El ‘quilòmetre 0’ de la Mitja