Cada dia més conscients de la incertesa del que vindrà

Dilluns 20 d’abril de 2020
Capvespre
Trenta-novè dia de confinament. Boires fosques i pluja. Vaig a la llibreria papereria del poble i surto ben carregada: Escapisme, de Marc Moreno, per al meu fill gran; Pluja d’estels, de la Laia Aguilar, per al petit; Un any a la Cerdanya, del Rafael Vallbona, per a la parella, i Canto jo i la muntanya balla, de la Irene Solà, i La noia de la resistència, del Xulio Ricardo Trigo, per a mi. Entro a Correus i envio alguns exemplars de Pots comptar amb mi, danys col·laterals del tancament de Gregal, l’editorial que me’l va publicar. I envio també el llibre al meu fill gran.
Aquesta tarda hem fet un Instagram Directe amb la periodista Mònica Socías. Quin privilegi conversar amb ella dels meus llibres. Estic molt agraïda a tots els que s’han connectat.

Dimarts 21 d’abril de 2020
Tarda
Quarantè dia de confinament. No plou, però tot regalima. Fa dies que no tinc ganes de caminar pel jardí. Passo moltes hores a l’altell escrivint i llegint.

Dimecres 22 d’abril de 2020
Vespre
Quaranta-unè dia de confinament. La grisor persisteix en el temps i en les nostres vides. Cada dia més conscients de la incertesa del que vindrà. Avui havia d’anar a l’Institut Baix Montseny a parlar de Pots comptar amb mi dins del programa Lletres a les Aules. No sé quan podré fer la visita. De moment he gravat el vídeo que ens va proposar la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) per fer-los-hi arribar.
Segueixo la tertúlia d’Instagram de la Mònica Batet i l’Anna Maria Villalonga, parlant d’Els dits dels arbres. La protagonista és la Irene, una jove que acaba de sortir d’un ingrés psiquiàtric i que s’aferra a l’amistat de la Bruna. I que escriu un diari com a teràpia per recomanació del seu psiquiatre. He llegit els altres llibres de l’autora, m’han vingut al cap les llibretes de La dona de gris; en Max, el rodamón d’El somriure de Darwin… Escriptura, personatges al marge de la societat, estimació pels animals, solitud, crítica social…, segells que marquen els llibres de l’Anna Maria. Guardo la citació de Keith Chesterton que ens ha recordat: “No és boig aquell que ha perdut la raó, sinó qui ho ha perdut tot, menys la raó.”

Dijous 23 d’abril de 2020
A l’hora foscant
Quaranta-dosè dia de confinament. No plou, però no és un bon dia. Impossible no deixar-me portar per la melangia del record de l’any passat. Acabava de treure dos llibres i va ser un dia de festa i celebració entre amics escriptors i lectors. Regalo el llibre als de casa i ells a mi una rosa preciosa del nostre jardí. Truquen el timbre i arriba una caixa del meu fill gran. És un ram de roses preciós, amb un missatge que m’emociona, gairebé igual que el que jo li he escrit en el llibre. Espero que li arribi avui! I sí, li arriba! Som lluny, però ens sentim a prop. T’enyoro!
A la tarda, escolto la Montse Barderi amb la Glòria Gasch, la meva editora, brindant amb cava i parlant a Instagram de literatura. Em quedo amb la pregunta si escriure és un ofici o una filosofia de vida. La Glòria ho té clar: és un ofici que requereix una gran vocació. I jo afegiria, una vocació que fa que viure i escriure siguin una sola cosa.

Divendres 24 d’abril de 2020
Migdia
Quaranta-tresè dia de confinament. Agraeixo la llum del sol. Passo llargues estones a l’altell escrivint, en aquest món no hi ha pandèmia.

Dissabte 25 d’abril de 2020
Tarda
Quaranta-quatrè dia de confinament. És sant Marc, diada de l’Aplec de Sant Elies. La pujada al turó de sant Elies és molt més que la pregària de l’aigua, és natura, festa, tradició… És poble i amics que trobo a faltar infinitament. Pensar que ara tindria els peus descalços sobre l’herba i m’estaria bevent un deliciós rom cremat m’esgarrapa l’ànima. Però tornarem a pujar, a beure rom i a ballar junts, els nens faran cabanes, els adolescents es perdran pel bosc… Perquè si res d’això tornés, voldria dir que hauríem mort.
Avui la videotrucada a tres bandes: Empordà, Munic i Vallès és més tard. La llibreria El genet blau explica el conte Què li passa a l’Elna?, de la Montse Cervera, la nostra Rosa d’Abril de Munic, que havia de sortir publicat per Sant Jordi. Una eina molt útil per treballar l’assetjament escolar amb infants.

Diumenge 26 d’abril de 2020
Tarda
Quaranta-cinquè dia de confinament. Aprofito la bonança per arreglar el jardí; trec el baobab i els calamansis a la terrassa i podo la buguenvíl·lea. Avui els nens han pogut sortir una estona, semblen una piuladissa esvalotada de pardals. Sentir-los em fa feliç.