Dietari de l'okupa de l'altell

Hi ha llibres que potser els hauria de retirar, però em sap greu i de moment els mantinc / Foto: Teresa Sagrera Dilluns 26 d’agost de 2024VespreTorno a ser aquí després d’un mes de vacances del Dietari. Necessitava descansar tant com respirar. I aquesta aturada m’ha anat genial. Estava tan esgotada que refer-me era l’objectiu principal. I ho he aconseguit. He procurat, en la mesura del possible, aviciar el meu cos: no tenir hora de llevar-me, fer les coses sense pressa, reposar havent dinat... Hem fet una escapada al Delta de l’Ebre sense planificar res. I he llegit tant com he pogut. La ciutat i les seves muralles incertes de Haruki Murakami, una novel·la que et fa plantejar constantment quina és la línia que separa la realitat i la imaginació. La tenia començada i l’he acabat amb calma. La llei de l’hivern de la Gemma Ventura, amb un llenguatge molt poètic, plena de símbols i metàfores. La distància que ens separa de la Maggie O’Farell, de la qual soc molt fan. Constel·lacions de la Blanca Busquets, una trama familiar amb diferents veus narratives que ens dona el punt de vista dels diferents personatges. La hojarasca, una novel·la breu de Gabriel García Márquez, on l’autor ens parla per primer cop de Macondo, el poble que es va fer famós a Cien años de soledad, una de les meves novel·les preferides. Blackwater I, la riuada de Michael McDowell, que m’ha enganxat moltíssim. Tenia ganes de continuar la saga, però com que la llibreria del poble estava de vacances, em vaig posar a llegir La por de la bèstia de l’Anna Moner, un thriller psicològic. Entenc que la gent tingui aquesta fal·lera per llegir Michael Mcdowell perquè jo vaig estar a punt de comprar els altres llibres per internet per no aturar-me en la lectura, però a última hora vaig negar-m’hi. Intento comprar sempre a llibreries de proximitat, de manera que, amb els llibres que tinc i encara no he llegit, vaig pensar que bé podria esperar uns dies. Però aquesta setmana, sens falta, em compro el segon i el tercer. Avui no fa tanta calor. A la tarda, paro el sol mentre llegeixo. Podria estar-m’hi hores, estirada a la gandula, de cap a l’ombra de la mèlia. Dimarts 27 d’agost de 2024VespreM’he posat a endreçar l’altell, queden pocs dies per la tornada i necessito posar-hi una mica d’ordre abans de començar a treballar. Haig de llençar paperassa que no serveix, canviar una mica la distribució i posar alguna prestatgeria més per encabir els llibres. Dimecres 28 d’agost de 2024NitContinuo recollint l’altell, cal que aquest espai on passo tantes hores sigui el màxim de pràctic i acollidor. Hi ha llibres que potser els hauria de retirar, però em sap greu i de moment els mantinc. Un dels regals d’aquest estiu ha estat posar unes garlandes de llums al pati penjats dels arbres. I ens hem acostumat a sopar a sota, corre més aire que a la terrassa i sembla que fas mitja festa. Quin regal sopar amb el silenci de la nit per sintonia, trencat molt de tant en tant pel soroll d’algun cotxe. Dijous 29 d’agost de 2024VespreFa molt sol. Avui he deixat enllestit l’altell, ja està a punt per treballar-hi. He acabat de llegir El césped y otros relatos de Mario Benedetti, està bé, però no m’ha al·lucinat. A la tarda, he quedat per fer un cafè amb uns amics i abans, vaig a la llibreria del poble. I sí, ja els tinc, Blackwater II i Blackwater III. Divendres 30 d’agost de 2024TardaAvui faig tota una colla de coses d’aquelles que ocupen temps i en acabar sembla que no hagis fet res: aclarir què està passant amb una maleïda factura electrònica d’un club de lectura que se’m resisteix, i que per fi sembla que he deixat solucionada. Correus de presentacions... Dissabte 31 d’agost de 2024NitA la tarda, faig una xerrada a Viladrau sobre com vaig escriure Cabells de gebre. Ha sigut molt emocionant. Les meves arrels són al Montseny i aquesta novel·la és el meu petit homenatge a aquest territori. Parlar-ne en un lloc tan emblemàtic pel que fa a la cacera de bruixes com Viladrau em connecta especialment amb la història de la Blanca i de totes aquelles dones que van ser perseguides, jutjades i moltes d’elles condemnades a mort. A Catalunya es calcula que es van penjar a la forca unes quatre-centes dones entre els segles XV i XVIII. Diumenge 1 de setembre de 2024TardaDinar de celebració familiar a Can Collet a Sant Antoni. Moments per esprémer al màxim. Aprofitant que fa solet fem el cafè al jardí. Aquesta postal si tingués música seria Que no s’acabi dels Figa Flawas.

Dietari de l'okupa de l'altell

Torno amb moltes ganes de somniar