M’irrita que llegim poc, molt poc. I em fa una pena enorme

És 25 d’abril i tinc roses en un gerro. Els rosers del jardí, amables, han ajudat a fer quedar bé l’Edu i tots els nens de casa, que són el millor de la vida. D’aquesta i de totes. I la meva col·lecció de dracs pot esperar, que els dracs sempre volen i saben tornar a casa i, mira, fins la novel·la de Connolly que volia com a llibre de Sant Jordi d’aquest any, que la saga Charlie Parker em té el cor robat, acabarà arribant i ja me’l compraré més endavant. Potser la pregunta serà on me’l podré comprar perquè qui sap si quedaran llibreries després d’aquest sidral o distribuïdores o editorials. Potser quedaran les grans. Com sempre. La tempesta és la mateixa per a tothom –això és cert–, però no és el mateix tenir una closca de nou que un submarí. El que sortirà a la superfície quan hagi passat tot ja sabem qui és. I aquí sí, aquí sí que m’enfado una mica. No m’enfado perquè Sant Jordi ha estat on line, estrany i descafeïnat, que per superar aquest trauma, sembla que tindrem una altra opció, al juliol, per aprovar en això de la Diada dels Llibres i les Roses i per sortir al carrer, amb certa distància i perquè les abraçades promeses on line, siguin reals, si ens deixen. M’empipo perquè tot això que ens passa amb el sector dels llibres és culpa nostra. M’emprenya que el món del llibre depèn d’un dia l’any, d’una festa l’any, d’una venda l’any i és culpa nostra. M’irrita que llegim poc, molt poc. I em fa una pena enorme. Si compréssim llibres cada dia, això no ens passaria. Si les vendes fossin graduals, anar fent, anar llegint, anar comprant... no tindríem tots plegats, els que estem lligats una mica al sector, aquest anhel d’un dia, d’una festa, d’una venda. Aquí m’enfado. Perdoneu. Perquè no és que Sant Jordi siguin les rebaixes del sector i ajudin a acabar de rematar una temporada. No. És que Sant Jordi és el sector sencer, sembla. No tinc dades, això és cert, parlo d’oïdes, d’experiència, de converses tingudes. I em venen al cap els torrons de Nadal, que encara que en puguis trobar tot l’any o ets un fan de la menja o te n’estaràs tranquil·lament tot l’any. Si fa no fa com el llibre de Sant Jordi, que s’ha convertit en típic d’un dia l’any només, caigui a l’abril o al juliol. Hauríem de llegir més. És així. I si llegíssim més tot això de la crisi del llibre i les llibreries no ens passaria, però és que tampoc no ens passarien altres coses que ara ens passen perquè no llegim prou. *I deixeu-me insistir-vos que feu el favor de comprar a les llibreries petites, les del vostre poble, les que coneixeu com es diu el llibreter o la llibretera. I que ho feu avui, el 23 de juliol i també la resta de l’any… I sí, sí… bon Sant Jordi.

M’irrita que llegim poc, molt poc. I em fa una pena enorme

Tot això no ens passaria si compréssim llibres cada dia