Cada nit, abans de ficar-me al llit, recordaré el proverbi hindú: “Al final tot anirà bé. I si no va bé, és que encara no és el final”

Diu un proverbi hindú que “al final tot anirà bé”, i que “si no va bé, és que encara no és el final”. “Al final tot anirà bé” és també el nom d’un dels temes de l’àlbum Venim de lluny de Doctor Prats. Diu un fragment: “Al final tot anirà bé, que aviat tot el que cou, s’ho endurà el temps. I si demà ens trobem un nou camí, però la sortida és tan borrosa, i la por ens va fent cada cop més petits. Tu no et rendeixis que el més important és aprendre de les derrotes, que guanyar és seguir lluitant.” Sigui amb final o no, “tot anirà bé” és una expressió tranquil·litzadora, que agraïm escoltar quan ens trobem malament, quan tenim por, quan sentim inseguretat o angoixa davant la incertesa del futur, o del present... Tres paraules que impulsen força i allunyen fantasmes, confereixen esperança i ens omplen de confiança en la vida mateixa... “Tot anirà bé” és com si ens diguessin que sempre hi ha algú o quelcom que vetlla per nosaltres, per allò que estimem i que ens preocupa. És com si tinguéssim un àngel al costat que ens ajuda a allunyar els pensaments negatius i catastrofistes que a vegades ens paralitzen i ens bloquegen, i que provoquen la reculada o la renúncia de la voluntat o de la lluita o, fins i tot, la catàstrofe que tant temíem i que arriba atreta per la nostra pròpia por. “Tot anirà bé” és també el títol que Joan Dausà ha posat a una de les seves cançons, diria que la darrera, la que ha fet com de regal, d’agraïment, per la bona acollida i resposta que està tenint la gira del seu treball Ara som gegants. Una gira que precisament l’ha portat al Teatre Auditori de Granollers aquest 18 de gener. “I ara el cor em diu, que tot anirà bé. I ara el món em diu, que tot anirà bé”, recull la tornada de la cançó. Amb el permís – i el suport, espero– dels hindús, de Doctor Prats i de Joan Dausà, m’agradaria fer extensiva a tothom aquesta expressió positiva i que inspira confiança: “Tot anirà bé.” Dir-nos a nosaltres mateixes: “Tot anirà bé” cada matí és una bona manera de començar el dia i encarar els petits i grans reptes diaris que ens porta la vida, la quotidiana i la que no ho és tant. Pensar que “tot anirà bé” crec que és també una bona manera de començar l’any, si més no d’encarar-lo, amb força i energia per tirar endavant en la direcció proposada, que ens encamina a complir tots aquells desitjos i propòsits que ens fem cada 1 de gener. I de no defallir a la primera de canvi si les coses no surten com esperem o desitgem. Aquí és quan entraria en joc el proverbi hindú: “Si no va bé, és que encara no és el final.” De moment, i com a punt de partida d’aquest nou any –encara que estem a les acaballes del primer mes– deixeu-me dir a tothom (i a totdon) i a mi mateixa que tot anirà bé... Que –malgrat les previsions pessimistes després de la Cimera de Katowice– afrontarem amb èxit el repte de reduir l’escalfament global i trobarem solucions polítiques i tècniques que permetin mantenir aquest escalfament per sota dels 1,5 graus, que és el llindar que estableixen els científics com a límit a partir del qual les conseqüències són imprevisibles i catastròfiques. Que –malgrat les reticències sobre com s’ha articulat i desenvolupat tot el procés judicial contra els nostres presos polítics– encararem amb energia, confiança, esperança i pacifisme els judicis del Suprem. I continuarem lluitant amb l’esperit de no-violència que ens ha caracteritzat sempre. Que –malgrat els esforços que es fan per fer-les callar– les veus de les persones exiliades ressonin fort, siguin escoltades, i contribueixin al seu retorn i a la normalització d’una Catalunya lliure. Que –malgrat que tot sembli indicar el contrari– acollirem amb èxit els refugiats que arriben i dissenyarem polítiques reals d’ajuda perquè les persones que es veuen obligades a marxar dels seus països, trobin raons per quedar-s’hi i viure-hi bé. Que –malgrat la manca d’ajudes a la recerca i els preus desorbitats de les universitats, i de la desproporció existent entre el cost de la vida i els sous– els nostres joves podran començar a quedar-se al país on han nascut i estudiat, fent una feina digna i ben remunerada, i si marxen fora serà per voluntat i no per força. Que l’operació d’aquella persona que estimem anirà bé i la malaltia remetrà i això permetrà que continuï entre nosaltres i refaci la seva vida. Que el jove que es troba perdut i desorientat trobarà de nou el seu camí. Que aquella noia que ha perdut la feina en trobarà una de millor. Que aquella família que està amenaçada per un desnonament trobarà un pis social on viure i refer-se. Que les persones sense llar s’agruparan en pisos socials i viuran una segona oportunitat. .../... La llista es faria interminable si intentés encabir-hi només una ínfima part dels petits i grans desitjos, propòsits o esperances que entre totes llancem a l’eteri, just en aquell moment màgic en què acaba un any (o un dia) i en comença un altre. Així que –després d’haver plantat la llavor del “tot anirà bé”– ho deixo aquí, tot fent-me la promesa que, sense que això em faci rebaixar plantejaments ni tornar-me conformista, cada matí quan em llevi em diré les tres paraules màgiques: “Tot anirà bé.” I que cada nit, abans de ficar-me al llit, recordaré el proverbi hindú: “Al final tot anirà bé. I si no va bé, és que encara no és el final.” I així successivament... perquè com diuen Doctor Prats: “Guanyar és continuar lluitant.”