Maria Glòria Casanovas, presidenta d'Òmnium Cultural de Granollers

La trobada per acabar de perfilar unes dades que sobre ella necessito té lloc a la Porxada, tot just després de finalitzar un acte organitzat conjuntament per Òmnium i l’ANC per exigir, una vegada més, la llibertat dels presos polítics. Maria Glòria Casanovas i Ricós (Cardedeu, 1949) acaba de parlar. Ho ha fet amb veu enèrgica i contundent davant d’unes 500 persones que han aplaudit les seves paraules i l’han seguit decididament quan al final ha entonat Els Segadors. Fa de líder –és presidenta de la delegació de Granollers d’Òmnium Cultural del Vallès Oriental des de fa uns cinc anys– però no es considera com a tal. Ella diu que tot és conseqüència de les responsabilitats que va mamar des de ben petita a casa juntament amb la seva germana Montserrat i que, per tant, continua el camí marcat pels seus pares Ramon i Mercè, ben coneguts per les seves conviccions separatistes. Durant molts anys, la seva vida familiar va estar marcada per la intensa i compromesa activitat política i social del seu pare Ramon, regidor per UDC a l’Ajuntament de Granollers i fundador i promotor, juntament amb el seu incondicional amic Jaume Camp –sí, el del “Gual permanent” de la plaça Maluquer i Salvador dels anys setanta i vuitanta–, de la delegació d’Òmnium. Han passat molts anys des d’aleshores i Maria Glòria es mostra orgullosa del llegat que hi han deixat totes les persones que han presidit i treballat en pro d’Òmnium. “Afortunadament gaudim de molt bona salut. Som prop de 5.000 socis i dia a dia comprovem que la gent està compromesa amb nosaltres i que acudeix massivament als diversos actes culturals i socials que organitzem. Ara més que mai, treballem tots junts per veure si aconseguim el nostre objectiu: la independència”, recalca. Perseverant en els seus propòsits –va patir tres avortaments fins que va quedar embarassada del seu fill Eduard– i acostumada a vèncer les adversitats –va enviudar d’Andreu Melenchón ara fa 16 anys–, reuneix en la seva persona dos aspectes que no sempre, diu, són ben entesos: la seva fe cristiana i el seu desig per ser independents. Des de fa més de 30 anys, participa activament en la parròquia de Sant Esteve de Granollers en qualitat de catequista i de persona responsable de la litúrgia: “La fe m’ajuda també a creure que aconseguirem la nostra desitjada llibertat com a poble”. Diplomada en Teologia, al llarg de la seva vida i fins que ha pogut ha exercit de mestra a l’Educem i a l’Estel, on va impartir classes. De presència menuda i sempre respectuosa, reconeix que les anades i vingudes a la Porxada per reivindicar la independència i la llibertat dels presos, entre els quals el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, han fet aflorar una Maria Glòria nova que, a vegades, fins i tot la sorprèn. Així ho va poder comprovar fa uns mesos amb motiu de la seva participació en un ple municipal en el qual, dolguda pel suport del PSC a l’aplicació del article 155 del PP i Cs, va interpel·lar durament l’alcalde, Josep Mayoral. Acabada la sessió, la Maria Glòria mestra, dona de fe i veïna de Granollers, li va demanar disculpes “per si s’havia sentit ofès”. Compromesa fermament amb el procés, espera i desitja que tot acabi bé per veure complert allò que els seus pares no van veure i posar fi també a un periple sempre ple de lluites pel qual també va pugnar el seu avi patern, Marian Casanovas. L’home va ser condemnat a cadena perpètua l’1 de maig de 1939 per haver estat alcalde de Cardedeu per Acció Republicana Catalana des de l’abril de 1931 fins als primes dies de la Guerra Civil. Hereva d’un passat polític familiar del qual se sent orgullosa, critica l’Església, i especialment els seus representants catalans, “per reaccionar tard i no adonar-se de quina és la situació tan injusta per la qual passem”. Malgrat tot això i amb una bona dosi d’humor, afirma segura que continuarà militant mentre pugui en el seu PP particular, el de Pàtria i Parròquia, “que res té a veure, evidentment, amb el PP que ens vol aniquilar com a poble”.

Maria Glòria Casanovas, presidenta d'Òmnium Cultural de Granollers

Tot per Catalunya