Ferrer va viure la presó amb tota la dignitat, sense desànim, i va parofitar l’estada per reflexionar i fer més gran el seu moviment

El 10 de gener de 1859 naixia Francesc Ferrer i Guàrdia a Alella. Va ser assassinat per l’Estat espanyol la matinada del 13 d’octubre del 1909. Ferrer, tal com deia l’alcalde de Brussel·les, s’ha convertit en un referent dels moviments progressistes com ara Jean Jaurès o Sacco i Vanzetti. Per què, doncs, l’Estat espanyol el va assassinar? Intentarem esbrinar algunes raons. Després de formar-se als ateneus obrers i d’una intensa activitat política que mai va deixar, Ferrer s’exilia a París i entra en contacte amb lliurepensadors de l’època com Tolstoi o Kropotkin i es forma amb lectures de Marx, Engels, Sòcrates, Rousseau i dels pedagogs més avantguardistes, com ara Paul Robin. A mesura que va completant la seva formació, Ferrer ho va tenint clar: l’educació és l’únic i autèntic motor per fer possible el canvi social i comença a organitzat un moviment educatiu capaç de portar-lo a terme. Convençut de la bondat i justícia de les seves idees pedagògiques i de la importància de l’educació per al progrés dels pobles, Ferrer torna a Barcelona al 1901 i amb l’herència d’una dama catòlica, madame Meunier, –herència que inicialment anava per a l’església catòlica– funda l’Escola Moderna amb un principis totalment innovadors. Principis com ara que l’escola ha de ser racional i científica; que s’ha de promoure l’autonomia de l’infant; que no hi han d’haver pas ni exàmens ni premis ni càstigs; que l’escola ha d’arribar a totes les classes socials; que l’escola ha de ser laica i lliure, on la cooperació entre els alumnes sigui la principal eina de treball. La posada en marxa de l’Escola Moderna significa una autèntica revolució en la conflictiva Barcelona de principis de segle, i els seus mètodes s’estenen ràpidament a altres poblacions com Tarragona, Vilanova, Granollers, Mataró, Granada, Sevilla, Sestao... També el compromís i la col·laboració de Ferrer amb les lluites dels moviments feministes fa que l’Escola Moderna sigui el primer lloc on es practiqui la coeducació. Alguns altres trets de l’Escola Moderna són el contacte amb la natura i que l’escola estigui sempre oberta a tothom. I tenen rellevància especial “Les lliçons del diumenge”, on es reuneixen gent de tota classe social (obrers, intel·lectuals, menestrals...) amb condicions d’igualtat i es discuteix sobre temes d’actualitat i uns aprenen dels altres. El contacte, els debats i l’aprenentatge sobre el que passa al món és una altra característica de l’escola moderna. Nois i noies saben i debaten les condicions dels treballadors, el perquè de les vagues... Aquest moviment preocupa –i molt– l’Estat espanyol i les elits que el governen (la monarquia, l’exèrcit, les castes polítiques i l’Església). Intueixen en l’educació proposada per Ferrer un gran perill pel manteniment dels seus privilegis i pel control que exerceixen sobre l’educació, i comença una autèntica cacera i desprestigi vers l’escola moderna i el seu fundador, que es porta a terme a partir del front judicial i del de la premsa addicta a les elits. El 31 de maig de 1906, el dia del casament d’Alfons XIII i quan la comitiva reial passa per la madrilenya calle Mayor, Mateo Morral atempta contra el rei. Ferrer és acusat de complicitat i decideix lliurar-se voluntàriament per demostrar la seva innocència. És detingut a Barcelona i s’insisteix en la seva complicitat. Sense tenir cap prova, se’l titlla d’instigador, d’incendiari, de dinamitero. És el moment que esperaven les forces conservadores i les elits dominants. Després de la detenció de Ferrer, les escoles modernes són clausurades. Ferrer viu la presó amb tota la dignitat, sense desànim, i aprofita l’estada per reflexionar i fer més gran el seu moviment. Llavors escriu: “Aconseguir la concòrdia entre tots els homes per a l’amor i la fraternitat, sense distinció de classe ni de sexe; vet ací la gran tasca de la humanitat”. Després d’un any de presó i malgrat la insistència de pena de mort per part del partit clerical, Ferrer surt en llibertat per falta de proves. Voluntàriament, torna a exiliar-se a París i viatja per Europa, tot fent més gran el seu moviment. S’obren escoles modernes a Itàlia, Suïssa, Bèlgica, els EUA... LA SETMANA TRÀGICA El 1909 Barcelona viu moments molt convulsos per la situació desesperada de les classes populars i la guerra del Marroc: la monarquia i el marquès de Comillas aprofiten l’enviament de tropes per fer un gran negoci navilier i els joves de les classes benestants poden permetre’s de no anar-hi. Solidaridad Obrera, el sindicat majoritari, crida a la vaga general, que és reprimida violentament al carrer per l’exèrcit. Les forces lerrouxistes ho aprofiten per crear una gran inestabilitat social i provoquen aldarulls i incendis a edificis significatius. La ciutat crema. És la Setmana Tràgica. Ferrer torna de París per atendre uns assumptes familiars i, davant de la situació, intenta arribar a acords entre les forces sindicals. És el moment clau que la policia i les forces reaccionàries esperaven per detenir-lo. La policia fa escorcolls a l’editorial creada per Ferrer i, en no trobar res, enfilen cap al mas Germinal, a Montgat (Maresme), on vivia amb el seu germà. Els documents que la policia troba són, segons testimoni de la seva companya, Soledat Vilafranca, falses proves que la mateixa policia havia posat. Ferrer és detingut i condemnat a mort. Enmig del silenci general només la veu de Joan Maragall clama per ell i escriu La ciutat del perdó. Ferrer és executat la matinada del 13 d’octubre del 1909. Vol morir dret i mirant l’escamot crida: “No és culpa vostra! Sóc innocent! Visca l’escola moderna!”

Ferrer va viure la presó amb tota la dignitat, sense desànim, i va parofitar l’estada per reflexionar i fer més gran el seu moviment

Tot recordant Ferrer i Guàrdia