Em pregunto si els que ara estudien cinema en saben coses, de l’Alice Guy. De totes les Alice Guy

La meva filla prepara un petit treball de recerca per quan comenci el curs. Un curs que, sincerament, no confio gaire que comenci, però això és un altre tema. Jo us volia parlar del que hem descobert fent aquest treball de recerca. El tema era lliure i ella ha escollit els inicis del cinema. Us prometo que no l’he collada per fer-ho, malgrat que el tema m’ha semblat meravellós i m’ha ressonat profund, de quan jo, a la universitat, estudiava Història del cinema i flipava amb aquelles primeres pel·lícules en blanc i negre i mudes que obrien mons i espantaven i fascinaven als espectadors a parts iguals.

La meva filla va començar a investigar i li va aparèixer el nom —és clar— dels germans Lumière, com a inventors del cinematògraf i del documental, i el de Méliès, com a creador del cinema com a entreteniment i ficció. I servidora, mentre ella anava fent descobriments, aixecava la cella amb un punt de: “Sí, filla, ho sé.”

Però —oh, sorpresa— també li va aparèixer el nom d’Alice Guy. Ep. Qui? Alice Guy? Qui és l’Alice Guy? La meva filla va aixecar la cella i em va posar a les mans una biografia recollida en un llibre que li vaig comprar per a ella, el de dones pioneres. Perquè, sí —oh, i tant que sí—, l’Alice Guy va ser la primera en tot això del cinema. La primera.

Perquè resulta que és la primera directora de cine. I alerta, de fet, és la primera persona que va dirigir una ficció àudio-visual, abans que Méliès. Ep, ep, ep… Un moment. De debò? He estudiat cinema i aquest nom no em sona de res. De res. Doncs sí. De debò. Més de 600 pel·lícules filmades i l’honor de ser la realitzadora de la primera pel·lícula de ficció, abans que Viatge a la Lluna, un curt divertit i teatral que es diu La fada de les cols.

Resulta que la primera pel·lícula de cinema la va filmar una dona i que gent que hem estudiat cinema no fa pas tant no en teníem ni idea. I sí, segurament vosaltres que sou gent molt llegida, coneixíeu l’Alice Guy i la seva increïble aportació: res, una minúcia, la ficció audiovisual. Però jo, que estimo el cinema i en vaig fer els meus estudis i el meu dia a dia durant quatre anys, no l’havia ni sentit anomenar.

La meva filla m’explica que no només va ser la primera en dirigir un film, sinó que va ser la primera en gravar amb un gramòfon alhora que filmava, la primera també en fer servir efectes especials, en càmera lenta i ràpida i que va tocar tots els gèneres, sent la inventora, de fet, de la ciència-ficció.
Aixeco la cella ara jo i em pregunto si els que ara estudien cinema en saben coses, de l’Alice Guy. De totes les Alice Guy.