Marina Martori | 10:00
Opinió

Recordar el descans

Totes les vinyes i tot el mar

Els dies de l’estiu s’han afilerat feliços. Reconec que he dormit poc a casa i que no em pesa i que la mort anunciada de les plantes de la terrassa m’ha impactat entre poc i gens. He caminat camins que no havia vist mai, sí, però sobretot he buscat refugi en camins coneguts que no havia pogut transitar els darrers mesos. Espais meus, tot i que no siguin el meu espai, que m’han reconfortat. He buscat descans en llocs que ja sé que me’l podien donar. He buscat sabors que ja sabia que em podien agradar i he begut, afortunada, líquids de la felicitat que sabia que era fàcil de recuperar. Sense sortir de la zona de confort de segona corona. Sortint de la primera.
Crec que hi ha gent que sou feliços fent vacances a casa. Jo soc de les qui, si soc a casa, no faig vacances, però que m’agrada tornar-hi i dormir com només es dorm al llit propi. M’agrada tornar també, ho reconec, a la feina, a les galerades, a les entrades, a les exposicions. Repassar els llibres que he llegit, preparar el curs, tornar a fer la compra i les rentadores. Saber que soc a casa. Saber que hi puc tornar quan en fujo.
Encara no estic a punt per bussejar per la realitat, sempre demolidora, que m’envolta. Per les notícies internacionals i pel preu de la llum. Pels talibans i la nova onada de la Covid que ja es preveu a la tardor. Per la por de viure en un món que s’autodestrueix, ferotge. Encara no puc trobar paraules afilades per criticar governs, polítics, propostes i sense sentits. Encara no soc prou valenta. Encara dedico més estona a escollir fotografies de l’estiu que a llegir titulars de premsa i m’he posat a fer calendaris i horaris i tot m’ha semblat fatal.
D’aquí a uns dies, quan ja tingui tots els nens als seus centres escolars i hagi tornat a nedar amb regularitat i la festa major de Llinars s’hagi esfumat, l’estiu em semblarà un miratge, de tan llunyà, però avui, encara ara, m’és ben present i vital.
He fugit i he tornat i quin plaer en les dues coses i en ser a casa, ara, i recordar tot el descans, tots els canals, totes les vinyes i tot el mar.