Tothom pot anar als bars i a nosaltres no ens deixen anar al parc
Hola, som la Laura i la Mireia, de 40 anys, i la Laura, de 36 anys. Tenim un problema molt important que es diu discapacitat intel·lectual, però cap malaltia pulmonar ni diabetis ni hipertensió ni altres afeccions que facin que aquest virus que està per tot arreu sigui especialment perillós per a nosaltres… Com passa a la majoria de dones de la nostra edat. Quan érem petites vivíem amb els nostres pares. Quan vam ser adultes i fins al darrer mes de març, entre setmana estàvem en una residència i els caps de setmana tornàvem a casa nostra. També sortíem a passejar amb la família o els amics cada vegada que volíem.
Ara ens diuen que, a causa d’aquest virus tan perillós, ens hem de quedar sempre a la residència: no podem anar els caps de setmana a casa ni sortir a passejar amb els nostres pares. Només podem veure’ls mitja hora a la setmana en una sala, que la residència ha habilitat per a les visites en un soterrani i amb una separació de dos metres i fer dues videotrucades a la setmana.
A la residència hi estem contentes perquè ens cuiden, ens distreuen, ens estimulen i fan tot el que ens cal, però trobem a faltar molt poder estar amb els pares, poder dinar a la taula de casa nostra o dormir en el nostre llit.
Aquests dies estem veient unes coses molt estranyes i fan que ens preguntem: per què recomanen que la majoria d’activitats es facin a l’aire lliure i a nosaltres ens programen les visites en un soterrani? Per què parlen de poder reunir-se sis persones i més endavant fins a deu, quan amb els nostres pares en seríem només tres o quatre i no ens ho deixen fer?
Per què no es demana que tothom faci la vida que fan els nostres pares? Segur que si la majoria restringís les seves activitats com estan fent ells per no encomanar-se ni encomanar-nos, les dades de la infecció serien molt baixetes. Per què tothom pot anar als bars i nosaltres no podem ni anar a passejar pel parc?
De veritat creieu que la manera com se’ns tracta és justa, ètica i s’ajusta al sentit comú?