| 09:09
Opinió

Les obres de Judit Gil a la Rectoria de Sant Pere són d'una delicadesa colpidora

Tots tenim no-dits que conformen el nostre món interior

Dilluns 13 de gener de 2020 Tarda Avui les lletres catalanes estan de dol, s’ha mort la Isabel-Clara Simó. Vaig tenir l’immens privilegi de conèixer-la a la Trobada d’Autors de l’Editorial Gregal l’any 2018. Vaig quedar enlluernada. Ens va regalar un discurs excepcional entorn de l’escriptura, esquitxat d’anècdotes. Jo anava prenent notes mentre l’escoltava bocabadada, sense poder esborrar el somriure dels meus llavis, que provocaven sovint les seves sortides iròniques. Uns mesos després la vaig retrobar a Cardedeu, a la TEC-CA, presentant Amàlia i els…

Contingut exclusiu per a subscriptors

Si ja ets subscriptor, inicia sessió o registra't