En el fons tots tenim un tafaner que viu dins nostre

Dimarts, 4 de desembre de 2018 Vespre Estic llegint la novel·la El far de la Maria Carme Roca, una escriptora que fa anys que admiro. Tindré el goig de presentar-la el dissabte 15 de desembre a Sant Pere de Vilamajor. He passejat amb bici pels caminois dels aiguamolls; he collit tallarines llargues estones asseguda en aquelles platges planes, solitàries i calmades; he menjat arrossos boníssims i assaborit aquell licor d’arròs que amoroseix l’esperit; he gaudit de les postes i sortides de sol embruixadores d’aquelles terres; he caminat per la platja del Trabucador sentint que el temps era etern; he conegut la gent d’aquelles contrades avesada a viure a un ritme més mansoi... Fa molts anys que em vaig enamorar del Delta i això fa que gaudeixi especialment d’aquesta novel·la ambientada en aquell indret, tan proper i tan salvatge al mateix temps. Dijous, 6 de desembre de 2018 Tarda No tinc res a celebrar i tinc molta feina. Us confessaré un petit secret: avui em passaré el dia revisant la correcció d’una novel·la. Feliç, molt feliç, malgrat haver-me assegut a primera hora del matí a l’ordinador i haver aixecat el cul només quan m’han cridat perquè el dinar era a taula. He dinat, he fet un cafè i me n’hi he tornat. M’apassiona escriure i visc aquest moment amb un immens entusiasme. De mica en mica us aniré explicant més coses. Divendres, 7 de desembre de 2018 Tarda En dies com ahir i avui em sento profundament agraïda amb la meva parella, pel fet que em faci costat en l’ofici d’escriure, que em posi les coses fàcils quan necessito dedicar-hi tantes hores, que respecti la meva determinació de continuar endavant amb aquest somni tossut que és “escriure i publicar”. I que, en els moments complicats, quan no arribaven les bones notícies i era difícil no defallir, m’hagi encoratjat a continuar. Em sento pletòrica d’haver acabat la revisió en aquestes dues jornades maratonianes. Encara em quedaran dos dies per reposar. Dissabte, 8 de desembre de 2018 Vespre Dia de relax total a Girona: passejar, conversar, gaudir del bon temps, assaborir un gustós dinar al Bistrot a peu de finestra... Una manera fantàstica de carregar les piles. Diumenge, 9 de desembre de 2018 Migdia Tots tenim secrets, i a tots ens agraden els secrets, perquè en el fons tots tenim un tafaner que viu dins nostre. En la novel·la de la Maria Carme Roca, els secrets de la família Vidal són un dels grans atractius de la trama que manté l’intriga fins al final. Sovint els secrets marxen a la tomba amb els seus guardians, per això la Maria Carme, amb molt d’enginy, ha donat veu als que ja no hi són, a les ànimes. Aquesta és una novel·la a cavall entre el present i el passat, el món dels vius i dels morts. Què no donaríem per poder escoltar la veu dels que ja no hi són perquè ens desvelessin dubtes que només ells coneixen? La ficció li permet a l’autora situar aquestes dues realitats en paral·lel per confegir una interessant història. Vespre Hem de continuar amb la nostra parella? Els nostres amics són realment amics? On queden les nostres aspiracions amb el pas dels anys? Tots tenim un preu? Com fem front a la malaltia d’un fill?... Aquesta tarda he anat a veure La resposta al Teatre Auditori de Llinars, del dramaturg irlandès Brian Friel, traduïda per Pau Gener, dirigida per Sílvia Munt i amb un repartiment de luxe encapçalat per Emma Vilarasau i David Selvas. És una obra coral, pràcticament sense argument. Un drama amb alguns punts d’ironia que retrata amb cruesa set personatges, l’essència dels quals podríem trobar arreu: l’alcoholisme com a refugi als problemes; la demència senil; la cleptomania; la frustració de les aspiracions; la vida superficial i buida... L’obra despulla l’ànima humana, ens parla de sentiments, ens trasllada a dalt de l’escenari i fa que ens veiem reflectits en els problemes quotidians dels seus protagonistes. Què s’amaga darrere la nostra màscara diària? Al llarg de la vida anem acumulant una motxilla de frustracions, pors, inseguretats, desitjos inconfessables, ambicions... Febleses que fan que en el dia a dia cerquem respostes per plantejar-nos quina ha de ser la nostra relació amb els altres: parella, amics, família... Aneu-la a veure, us sentireu interrogats, us emocionareu posant-vos en la pell dels seus protagonistes que desprenen una gran sensibilitat, potser riureu, i, fins i tot, us costarà de contenir alguna llàgrima.