Tractar els boscos com s’ha tractat els rius
El 3 i 4 de juliol de 1994 van cremar prop de 2.700 hectàrees repartides entre Sant Quirze Safaja, Figaró, Bigues i Riells, Sant Feliu de Codines, Tagament i la Garriga. El foc dels Cingles va començar a les costes de Can Batlles, prop de Riells, va córrer fins a travessar la C-17 i va entrar al Montseny. Només un canvi de vent va afavorir que es pogués aturar. Vint-i-cinc anys després, el bosc vallesà sembla recuperat. Aquelles esteses de troncs cremats i cendres han rebrotat, però amb un verd pervers de pins blancs i matollar, el combustible ideal per a un foc forestal.
Dels anys 60 fins ara, la superfície forestal de Catalunya ha passat del 35% al 60%. Més de la meitat del país està cobert de bosc. Allà on es tanca una explotació agrària o ramadera, allà on fa dècades que ningú no es dedica a les feines del bosc i, sobretot, allà on els interessos immobiliaris són inexistents perquè les carreteres o línies de tren no hi són ni s’hi esperen, la natura va fent, va recolonitzant.
Tots els propietaris forestals i els experts consultats per EL 9 NOU coincideixen que caldria actuar ràpid per evitar a la comarca catàstrofes com la del recent incendi de la Torre de l’Espanyol. Amb tantes hectàrees al Vallès Oriental poblades amb una mitjana d’entre 40.000 i 50.000 pins, cal prendre mesures com les aclarides, que no es poden deixar en mans de la iniciativa privada perquè no són negoci. El reconegut naturalista Martí Boada, de Sant Celoni, alerta aquests dies que, amb la benzina del canvi climàtic, ens enfrontem als focs de sisena generació, provocadors de megaincendis.
Igual que ciutadans i administracions fa dècades van apostar per la recuperació dels rius i les seves lleres, ara tocaria apostar per una gestió dels boscos amb criteris públics. El 60% del país no es pot abandonar a la babalà, no és una taca en blanc per cremar quan pugen les temperatures o hi ha sequera. Com a ciutadans cal exigir als ajuntaments i a la Generalitat que posin fil a l’agulla per uns boscos sans, generadors d’oportunitats laborals, i recordar-los allò que s’ha estat fent per recuperar els rius.