La transició elèctrica no està exempta de sotracs

S'ha de passar d'un model centralitzat a un altre de descentralitzat / imatge: IA (Sora / ChaTGPT) Els dies posteriors a l’apagada del 28 d’abril han donat lloc a nombroses opinions, debats i especulacions. Però si alguna cosa va posar de manifest de manera clara el que va passar, és la nostra dependència del model energètic, que afecta també les telecomunicacions i, per tant, la necessitat d’avançar cap a un escenari de major independència i resiliència. Aquest article no tracta sobre l’apagada. El seu objectiu és una invitació a mirar més enllà. El nostre sistema elèctric es troba en un moment de canvi per avançar amb determinació cap a un nou model energètic adaptat a les necessitats i reptes del segle XXI. Les infraestructures físiques amb què es va construir el sistema elèctric durant el segle passat són robustes, però es van concebre per a una generació d’energia centralitzada i estable. Ara, en un procés de democratització de l’energia en què, per exemple, el consumidor pot generar i consumir la seva pròpia energia, cal que aquestes xarxes tradicionals es complementin amb diverses eines de gestió més intel·ligents, digitals i dinàmiques, pròpies d’aquest segle. Aquesta combinació d’infraestructura tradicional i tecnologia avançada és la manera de garantir un funcionament segur, flexible i eficient del sistema elèctric en el nou context energètic: el de deixar enrere els combustibles fòssils, principals causants dels gasos d’efecte hivernacle i aprofitar el nostre gran capital renovable. Vivim una transició energètica necessària i profunda. I, per damunt de tot, irreversible. Ens hi juguem molt! Els objectius són clars: descarbonitzar l’economia, incrementar la sobirania energètica i democratitzar la producció d’energia. Això implica passar d’un sistema centralitzat i dependent dels combustibles fòssils, a un de descentralitzat, net i connectat. I, com tota evolució estructural, aquest procés genera tensions i, sobretot, posa en valor els aprenentatges d’un sistema que, fins ara, havia funcionat d’una manera ben diferent. Fins a l’inici d’aquesta transició, l’electricitat circulava en una sola direcció: de les grans centrals cap a les llars i les empreses. Ara, això està canviant ràpidament. Avui dia, l’energia pot circular en dues direccions: no només la produïm en centrals, sinó que moltes persones també generen electricitat a casa seva, per exemple amb plaques solars, i l’envien a la xarxa. Això obliga la xarxa a gestionar un sistema molt més flexible i canviant. A més, les energies renovables, com l’eòlica i la solar, no funcionen com les centrals clàssiques, que, gràcies a grans turbines i màquines pesades, ajuden a mantenir l’estabilitat del sistema. El sol surt quan surt i el vent bufa quan bufa. Per tant, cal repensar el funcionament de tot el sistema elèctric per assegurar que l’energia arribi sempre de forma segura i fiable, fins i tot si la producció és més repartida i variable. L’ENERGIA EN MANS DE LA CIUTADANIAJa no es tracta només de consumir energia, sinó de participar en la seva producció, distribució i consum. En aquest escenari, entren en joc els parcs solars propers als punts de consum, les comunitats energètiques, l’autoconsum en totes les seves formes, les bateries i les aplicacions digitals, entre altres actors. I, per això, des d’Estabanell treballem en aquesta direcció, impulsant projectes que posen l’energia en mans de la gent, facilitant eines perquè els consumidors esdevinguin també productors (prosumidors) i promovent una cultura energètica més participativa i sostenible. Encara hi ha moltes preguntes obertes sobre què va passar el dilluns 28 d’abril. Cal prudència. Tenim un sistema elèctric robust, però el risc zero no existeix. La transició energètica en què estem immersos és complexa i, com qualsevol procés de transformació, no està exempta de sotracs. Però aquests sotracs no han de ser un obstacle, sinó una font d’aprenentatge. Perquè només analitzant allò que no ha funcionat podrem construir un model millor. La transició energètica és més que una necessitat: és la gran oportunitat de la nostra generació. Ja ha començat i no té marxa enrere, perquè ens hi juguem el futur de tothom. Ara és el moment d’invertir-hi, de creure-hi i de construir-la plegats, des de les empreses i operadors, les institucions i la ciutadania. És un repte immens, sí, però també una crida a liderar un canvi que marcarà el futur. Només podem anar endavant. I si ho fem bé, podem fer-ho amb més justícia social, més eficiència, més sobirania i més valor compartit.

La transició elèctrica no està exempta de sotracs

La transició energètica: la gran oportunitat de la nostra generació