Trencar el silenci dels abusos a menors
Carme Diaby és una granollerina que ara té 25 anys. Quan era una nena, entre els 5 i els 12 anys, un home que vivia llogat a casa seva va abusar sexualment d’ella. La seva família confiava en aquell home, no sabia absolutament res del martiri que sofria la noia. Ara fa un any, Diaby va presentar una denúncia als jutjats pels fets i ha trencat el silenci dels que han patit abusos quan eren petits explicant el seu cas al programa Quatre Gats de TV3 i en aquesta edició d’EL 9 NOU. Diaby és una persona valenta, decidida i lluitadora, la supervivent d’una situació traumàtica que ha dit prou al fet que milers d’infants –d’abans, d’ara i del futur– hagin de suportar el mateix que ella.
La trista experiència de Diaby és el cas de molts infants a Granollers i, naturalment, arreu del món. Els abusos a menors no tenen a veure amb la classe social ni amb el nivell d’estudis ni amb les conviccions polítiques o religioses. Són tan transversals que es registren a barris populars i exclusius, entre famílies treballadores i benestants. Només és clar que, segons les estadístiques, els pateixen més les nenes que els nens, una altra mostra del masclisme dominant. I també és evident que els pactes de silenci han servit i serveixen per amagar uns comportaments que atempten contra els més elementals drets dels infants i que, de fet, són constitutius de delicte al Codi Penal.
Aquests abusos fan trontollar el pilar de la confiança d’institucions que a priori semblen les més segures: la família, l’escola, els centres religiosos, els clubs… Manifestar-se en contra de la violència sexual surt gratis sobre el paper, el que costa de debò és plantejar-se sincerament com ens comportaríem si ens toqués de prop un cas com el de Carme Diaby. Sabríem interpretar els avisos de l’infant? Després de l’evidència, l’escoltaríem i l’acompanyaríem fins a les últimes conseqüències? Un de cada cinc menors pot patir abusos segons el Consell d’Europa. Es tracta d’una xifra esfereïdora perquè, a més, la majoria continuen sense denunciar-se. Trencar el silenci és el primer pas, un pas de gegant.