Editorial EL 9 NOU | 11:59
Opinió

Tothom qui ha viscut un incendi sap que costa aturar-lo perquè depèn de factors climàtics. El millor, sempre, serà evitar-lo

Trenta anys dels focs forestals del 1994

Una zona cremada el 1994 al costat de la carretera de Montmany, a Figaró, amb un domini del pi blanc que forma una cobertura uniforme
Una zona cremada el 1994 al costat de la carretera de Montmany, a Figaró, amb un domini del pi blanc que forma una cobertura uniforme / foto: Griselda Escrigas

Ara fa 30 anys que un incendi va calcinar 2.700 hectàrees dels cingles de Bertí, entre els termes de Bigues i Riells del Fai i Sant Feliu de Codines, Sant Quirze Safaja, Figaró, la Garriga i Tagamanent. El foc va començar a Riells i es va escampar ràpid. La densitat tan gran d’arbres i la gairebé nul·la gestió forestal van ser elements clau de risc. Trenta anys després, no sembla que l’excés de combustible en aquests boscos hagi millorat gaire, més aviat el contrari. I encara s’hi afegeixen els efectes del canvi climàtic –amb sequeres més greus i llargues– i més pressió urbana sobre l’espai natural.

 

A l’altra banda de la balança, cal aplaudir els mitjans i la gran expertesa aconseguida pels bombers i els voluntaris de les Associacions de Defensa Forestals (ADF). Després que els focs del 1994 a la vall del Congost coincidissin amb una seixantena més d’incendis arreu del país, es van posar sobre la taula més eines i mitjans per potenciar les ADF i Bombers. Sense anar més lluny, per a la campanya d’aquest estiu s’ha previst un reforç de 471 persones que s’afegeixen als 2.005 bombers i als 1.845 bombers voluntaris que hi ha al país permanentment. El cos d’agents rurals, bàsics també en la prevenció, passa de 500 a 620 aquest estiu.

 

Contra el foc, la millor opció sempre serà evitar-lo amb mesures prèvies. D’una banda, les que ja haurien d’estar interioritzades per tothom, com ara no fer foc al bosc, no llençar-hi burilles, no deixar-hi escombraries, evitar l’ús del cotxe o, si més no, deixar-lo ben aparcat. De l’altra, les més estratègiques, com ara fer una gestió forestal sostenible. Això implica reduir la massa forestal amb ramaderia extensiva i combinar prats amb boscos, ja que fan de tallafocs. També es poden fer cremes prescrites o tallar fusta i treure-la amb sistemes mecànics per després usar-la com a biomassa per escalfar o fer electricitat.

 

Tothom qui ha viscut un incendi sap que costa aturar-lo perquè depèn de factors climàtics. El millor, sempre, serà evitar-lo. Tenint el coneixement com es té, cal posar fil a l’agulla en la revitalització dels boscos de forma constant.