Tres conclusions a dos anys de pandèmia
El divendres 13 de març de 2020, la primera plana d’EL 9 NOU era ocupada per aquest titular: “Angoixa pel coronavirus.” Aquell mateix divendres, el president espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar l’estat d’alarma per contenir els contagis de covid. Tres dies més tard, a l’edició del periòdic del dilluns, s’advertia: “Cal tancar-se a casa”, amb una foto de la carretera C-17 buida, sense trànsit. Ara que han passat dos anys, cal començar a treure conclusions d’uns fets que han canviat la vida de tothom.
Primera conclusió, cap govern al món no ha estat capaç de triomfar sobre la pandèmia. Ni els estats democràtics ni els règims autoritaris, ni els que disposen d’un sistema públic de salut ni els que les companyies privades monopolitzen la sanitat. Només la vacunació ha aturat els contagis o, en cas d’emmalaltir-se de covid, que els seus efectes no fossin tan greus. En aquest àmbit, sí que ha estat cabdal disposar d’un sistema públic de salut. És un fet incontestable per explicar la gran quantitat de vacunats a l’Estat espanyol.
Segona conclusió, el sistema públic de salut català –igual que el de la resta de l’Estat– ha estat molt a punt de fer fallida. Si no ho ha fet, ha estat per la capacitat de resiliència, professionalitat i sentit del deure dels sanitaris. Les sis onades de la covid han passat per sobre dels qui comandaven les institucions. No és reprotxable perquè mai fins ara una pandèmia havia estat tan contagiosa, global i letal. Però, a punt de sortir del túnel, ara toca un gran pacte a Catalunya i a l’Estat per actualitzar i enfortir el sistema de salut fins al 2050. I això voldrà dir més finançament, més inversions i més plantilla.
I tercera conclusió, l’empoderament ciutadà ha contribuït al control de la covid. Sense mascaretes, sense mantenir distàncies o confinaments, sense vacunar-se, el nombre de morts hauria estat insuportable. Milions de persones arreu han fet un exercici de responsabilitat i han seguit les recomanacions dels científics. La pandèmia ha deixat tants estralls pel camí que ara tocarà que la ciutadania sigui exigent amb els seus representants polítics per gestionar la postpandèmia i les conseqüències sobre els més vulnerables.