Diuen que hi ha tres coses que costen molt de fer.

Diuen que hi ha tres coses que costen molt de fer. Dir “t’estimo”. Demanar perdó. Demanar ajuda. No sé exactament en quin odre costen més en general. Sé en quin ordre em costen més a mi. A mi dir “t’estimo” no em costa. Ho dic quan ho sento a qui ho sento, que acostuma a ser molt i sovint. Potser la frase es refereix a un “t’estimo” més de parella només, de romanticisme pur i dur –d’aquell que no existeix– i de vinculació eterna un cop ho has dit i aleshores potser puc entendre que costi una mica més.
Sé que a vegades la resposta després d’un “t’estimo” no és exactament com l’esperàvem i, és clar, si et diuen “gràcies” o callen o assenteixen amb un somriure com a resposta, doncs, és clar, entenc que sigui un bon fiasco i que, per evitar-lo, dir “t’estimo” sigui una cosa que costi, no fos cas que la caguéssim al fer-ho.
Jo estimo molt. I ho dic molt, també. I ho considero una sort.
Demanar perdó tampoc no em costa gaire, la veritat. Una mica més que dir “t’estimo”, això sí. Demanar perdó implica que has d’acceptar que t’has equivocat i això ja toca més la moral. Fins i tot quan t’has equivocat sense voler-ho o has acabat ferint algú de manera col·lateral o n’has fet una de grossa amb un missatge al Facebook. Demanar perdó costa més, sí, però és gairebé tan alliberador com dir “t’estimo”. La resposta també pot ser desagradable, és clar. Quan demanes un perdó que no se’t concedeix, una conciliació que no arriba o un deixar les coses com abans que no s’acaba esdevenint mai. Malgrat una resposta dolenta, demanar perdó, acceptar l’error i avançar ja és un pas endavant i reporta beneficis.
Com també en reporta, òbviament, acceptar que no ets perfecte, que no ho pots fer tot, que no ho saps tots i que –oh, mira tu quines coses!– necessites ajuda.
Aquesta és per mi la més difícil de les tres. No perquè em consideri una superheroïna que arriba a tot arreu i sap de tot i ho pot tot, sinó perquè demanar ajuda implica que els altres també saben que de superheroïna no en tens res i defraudar els altres sí que és una cosa que no porto del tot bé.
No patiu que en això ja vaig millorant. Vaig demanar ajuda per aprendre a dir que “no” i per protegir-me i per estimar-me i per continuar aprenent i avançant i ara que ja gairebé en tinc 40 us puc dir que progresso adequadament.
Demanar ajuda, demanar perdó i dir “t’estimo”. La santíssina trinitat de les coses que costen.
Va, fem-ho. Demano perdó per si algú s’ha sentit ofès amb la referència religiosa, demano ajuda als correctors perquè l’article surti sense errades i us dic que us estimo, lectors.