La premsa i la televisió parla del desastre anual de les vagues d’algunes companyies d’avions de baix cost, però a l’aeroport no he vist ni rastre de cap problema

Ni ha arribat a sonar, tota la nit inquieta somiant que no em podia adormir perquè quan em llevo abans d’hora –com són les 5 de la matinada...– em quedo en estat de xoc tot el dia. Però, en fi, si no dormo pel patiment del xoc també arribo a l’estat de xoc per no dormir. Vaja, tot plegat ja sabia que perdria la nit i el proper dia. Però bé mereix l’esforç, l’inici de les vacances. Les 4.59 i, pam! Ulls com taronges i molt poc pestanyeig. La premsa i la televisió parla del desastre anual de les vagues d’algunes companyies d’avions de baix cost, però a l’aeroport no he vist ni rastre de cap problema. Som la segona cèl·lula familiar de desplaçament a la destinació de vacances a la qual anem tota la família [parlo de “tota” en termes quasi italians: ens componem de la mamma italiana, l’avi consort, fills i nets, en torns prèviament pactats!]. Tenim la sort de tenir una cèl·lula familiar resident a la gran illa balear, un somni fet realitat: casa mallorquina amb pati frondós, gats rondant, tomàquets de cultiu propi, piscina de plàstic prefabricada que mereix la més correcta aprovació, taller previst per a manualitats i prou llits per encabir tots els torns de vacances familiars possibles. I em descuido l’estrella d’aquest estiu: una food truck del meu germà, transformada amb anys d’esforç i inversions a partir d’un “trasto”, que li dèiem tots fa una dècada. Té un equipament interior de professional de cuina i, des d’aquest estiu, duu inclosa la granitzadora per fer mojitos. Com que encara no surt a fer bolos, ens els prenem nosaltres, els mojitos –que també ens fan falta per resistir els hiverns! Després de 10 estius consecutius a la mateixa destinació, hem arribat a la conclusió que els costos de viatjar de manera combinada en avió i en vaixell són més econòmics. Certament no hi havíem pensat –és que no podem estar per tot!–, però aquest any ens hi hem decidit i carai, si val la pena! No cal, doncs, que vosaltres espereu tant per comprovar-ho. Us hi afegiria només que cal estar atents: que es preveuen vagues? Doncs no viatgem en dates clau. Que es preveu que les vagues siguin d’avió? Doncs amb vaixell! Que es preveu que n’hi hagi a tot arreu? Doncs ho combineu. Que s’apugen els preus d’anar en vaixell? Doncs cap als vols de low cost. Que s’abaixen? Doncs tornem al vaixell. És una sensació borsària que ens té entretinguts. Que ja em perdo, reconduïm! Som la segona cèl·lula de desplaçament. La tercera unitat, el marit, arriba 10 dies més tard. Que per què no l’espero? Home! Que no llegiu les estadístiques? El setembre és el mes de l’any amb més divorcis! Que també s’ha d’estar atent, parelles! Que trobar-se a faltar pot ser l’antídot perfecte! Que potser hauria de ser obligatori repartir les vacances en períodes de: amb parella, amb parella i fills, sense parella i sense parella i fills. Tot es posa a lloc. I les distàncies ajuden a retrobar-nos després amb més il·lusió. Que m’han vingut llàgrimes als ulls i tot, quan ens acomiadàvem! No només heu de tenir contacte amb els sindicats de les empreses d’avions i vaixells, per preveure marxar i tornar de vacances amb dignitat i bon humor, també cal mirar de millorar l’ambient familiar! La companyia que hem triat m’ha semblat estupenda malgrat la mala premsa. Gent! Que també tenen coses bones... Un canvi d’última hora els ha fet canviar tots els seients i, com diu la Bíblia: “Els últims seran els primers!”. Aquest era el nostre cas i, en qüestió de minuts, hem passat a embarcar a la fila 1, en lloc de fer-ho a la 33! Mira que macos, aquesta gent! I quina amabilitat! I és que els que esperen el pitjor, criden el pitjor! Recordeu que ser positiu crida la positivitat (la llei de l’univers, hi penseu?). Doncs a primera línia, amb l’exhibició de les hostesses amb el salvavides, a les quals, des que Victor Küppers diu que es va quedar sol entre tots els passatgers escoltant les auxiliars de vol, els tinc com més carinyo. En prenc nota per donar idees a la professora de teatre per al final de curs, a primers de juny, per fer extensiva la seva tasca i donar-ne publicitat perquè, si no les escoltem quan estem dalt de l’avió, almenys es pugui anar adoctrinant el personal. Hem compartit amb la filla petita l’explicació addicional de circumstàncies que es podrien produir. M’ha fet algunes preguntes però, és clar, jo no domino tots els terrenys. Ben a punt he estat d’esperar el torn de precs i preguntes de l’auxiliar de vol, però no se’ns ha donat l’oportunitat. Potser seria una proposta a fer a la companyia per distreure’ls de tanta queixa. I per què no he esperat el marit? Déu meu! Amb la poca gràcia que em fan l’ascens, i les turbulències, i la nina que portava una nena, que ja m’ha semblat la de les fotos de les tragèdies aèries i que no he deixat de mirar mentre feia cua! Que no ho han vist els seus pares que la nina feia por? També hauria de ser obligatori facturar les nines d’aquest aspecte... Buff... I la resta del viatge he anat tancant i obrint els ulls fent veure que la tranquil·litat m’envaïa per poder descansar una estona, però, epidermis endins, disposava ja d’uns nivells de cortisol i d’un anar i venir de neurones de l’equip antiavalots que no sé com podia estar-me quieta. La nena s’ha adormit. I és que amb el marit al costat puc abaixar la guàrdia i coagular-li el braç, si cal, però, sense ell, em toca fer el paper d’heroïna que no soc pas! La innovació vacacional d’aquest any també s’ha donat amb un pacte o trueque d’adopció temporal d’un nebot a canvi del lloguer d’un vehicle. Palplantades, filla i jo, davant d’un vehicle que triplica les mides del meu vehicle habitual, la nena em pregunta: “Tenim assegurança, mama? Vols dir que no has escollit un cotxe massa gran? Tu ets molt despistada, mama, t’hauré d’ajudar!”. Ens hem mirat i ella tenia els ulls més oberts que jo. De camí cap a Santanyí. Donem oficialment per iniciades les vacances!

La premsa i la televisió parla del desastre anual de les vagues d’algunes companyies d’avions de baix cost, però a l’aeroport no he vist ni rastre de cap problema

Tret de sortida oficial a les vacances